Ahir, després de l'hivern, vaig desempolsar la bicicleta, i vaig inflar les seves rodes.Feia temps que no hi anava.
El poble on visc està ple de costes amunt o avall i no és còmode.
Però un cop arreglada la bici hi vaig muntar i vaig sortir del poble.
Vaig agafar camins que es dirigien al camp.
A la natura domèstica.
Silenci.
El so de la bici i del vent contra les meves orelles.
I les gallines dels corrals fent de gallines de corral.
I el vent contra les fulles dels arbres.
I els niguls al cel.
***
Cotxe, metro, moto, avió, Internet, comunicacions a velocitat instantània.
A tanta que la paraula velocitat acaba de caducar.
Perdem l'interès pels llocs que creuam.
Anam de destí a origen sense interès pel "camí".
Només tenim interès per l'objectiu, i no pel mitjà.
Si justament el camí és el millor de tot el viatge.
Però no el veim.
La velocitat que duim ens impedeix aturar-nos a pensar si el lloc on anam val la pena.
De fet, a on havies dit que anam?
***
Escric aquest post amb el Imac.
Una bona màquina amb un munt d'extres i possibilitats.
Des de que el tinc estic més interessat en el com que no en el què.
M'interessa més com faig la feina que no la feina que faig.
El mitjà, més que la finalitat.
Com el camí, més que el destí.
6 comentaris:
La meva més sincera enhorabona per aquest magnífic blog. Ara, Jaqme, te vull dir que -abans de comentar cap contingut, que ja ho faré unaltre dia amb més temps- el disseny amb fons negre m'ha agradat tant que també he modificat un blog dissenyat per mí. Sí, sí, el d'aquella banda musical del llevant mallorquí que tants d'èxits té per tot arreu. Segueix així, que fas una molt bona tasca. Fins unaltre. MB.
Un post precioso.
Dicen que los principios son difíciles, y los finales tristen, y que lo que cuenta es lo que hay en medio. La pena es que tienes razón, unca nos fijamos en el camino, eso que está en medio del principio y la meta.
Estoy terminando de leer "Vagabundos del Dharma". Me encanta Kerouac. Después pienso leer "On the road" :)
És cert el que dius, Jaqme. Avui dematí et volia comentar el post i nomès he pogut fer referència al disseny del blog. Ara que he consumit el camí del matí, a les 14:27 hores, el rellotge ja em fot unaltre empenta. I qué he de fer, llegir aviat per escriure més aviat encara?. No me pareix just. El meu origen matinal (del llit cap a la feina) m'ha duit al destí del plat de migdia. De fet, qué has dit al post? Tampoc veig el camí. Gràcies per la reflexió. MN
Ítaca.
MB i/o MN: Gràcies per la teva empenta! M'ha agradat molt el nou disseny que li has donat al blog del famós grup de música.
Ah!
I benvingut a aquest blog!
(com va dir un savi: tothom n'hauria de tenir un!)
Hematie: Gràcies pel comentari. A jo me va agradar més "Els pirats del Dharma" (així van traduir el títol a l'edició catalana) que "A la carretera", però els dos llibres parles del camí. I de la seva importància. Coses que no veim.
EQMEVD: Ítaca o L'Odissea? (el destí o el camí?)
saps, hi ha una paraula que m'encanta i em té enamorada: níguls...
Publica un comentari a l'entrada