És molt difícil escriure quelcom amb significat cada dia, llevat de que parlis de la realitat.Com per exemple els diaris o periòdics. Hi ha pàgines per omplir perquè descriuen, això sí, subjectivament, la realitat empírica (ejem) que els envolta.
Els periodistes no són escriptors, són descriptors.
Però què feim aquells que alimentam un blog?
D'on extreim l'aliment?
Passejo per diferents blogs que m'agrada llegir.
Tenen en comú que són finestres a vides privades.
I hi ha vides anònimes que m'interessen.
O la seva evolució.
Vides com a novel·les.
Al blog del Llibreter no hi entro mai.
Però sí que ho faig als d'aquells que conten en codi allò que lis passa.
N'hi ha que ho fan de manera creativa (això és un dribling a la paraula art).
Són novel·les per capítols.
Aquest gènere nou de fer vides-literatura tot just acaba de començar.
És el moment d'afirmar que d'aquí molt poc tothom tindrà un blog.
I qui no el tengui colló.
Desperta!
Si no Existeixes al Google no existeixes per ningú!
Els periodistes no són escriptors, són descriptors.
Però què feim aquells que alimentam un blog?
D'on extreim l'aliment?
Passejo per diferents blogs que m'agrada llegir.
Tenen en comú que són finestres a vides privades.
I hi ha vides anònimes que m'interessen.
O la seva evolució.
Vides com a novel·les.
Al blog del Llibreter no hi entro mai.
Però sí que ho faig als d'aquells que conten en codi allò que lis passa.
N'hi ha que ho fan de manera creativa (això és un dribling a la paraula art).
Són novel·les per capítols.
Aquest gènere nou de fer vides-literatura tot just acaba de començar.
És el moment d'afirmar que d'aquí molt poc tothom tindrà un blog.
I qui no el tengui colló.
Desperta!
Si no Existeixes al Google no existeixes per ningú!
9 comentaris:
jejejejejjeje m'ha fet molta gràcia l'última frase!
un petó!
(La darrera frase) És un clàssic.
Hehehe... Molt bona, si senyor. A mi també m'ha fet somriure.
És curiós com en l'era digital, quan més virtual més real...
(colló, un rodolí...) ;-)
A mí me hace gracia cómo ciertos bloggers se ponen de acuerdo sin querer para pensar en cosas parecidas.
Lastienditas y yo comentamos que se pueden saber cosas de la gente, de cómo son, y algo de cómo pueden ser sus vidas, aunque escriban en código.
Me has pisado el post que quería escribir! :)
També has escrit aquest post amb l'Imac, Jaqme? Si es així, aquesta nova màquina, que vaig veure exposada fa dos anys a una tenda a Oxford Street (encara no l'he vista allà on visc) fa un parell d'anys, t'ha renovat energies, sens dubte. Quina inspiració: 'vides-literatura'; 'tots hem de tenir un blog'. Jo n'he dissenyat un per altre gent, però és meu. Ara que... no en tenc un de propi, exclusiu, per escriure aquest nou gènere. Serè colló? No em puc enredar més. MB
Buk: Aquest rodolí que t'ha sortit, apart de ser una gran veritat, és també un gran hai kai. :)
Hematie: Tots parlam del mateix, en el fons. I no ens trepitjam. Cadascú te les seves pròpies maneres de dir les coses. Me sap greu la trepitjada.
MB: Encara no en tens un de propi? Idò et don la raó. No te pots enredar més! Qui no tengui una identitat digital no tindrà Identitat (Això ja sembla ciència ficció). I sí, l'he escrit amb el Imac. I això de que m'ha renovat energies... Uf, no ho sé. Més aviat me n'ha llevades, ja que culpa seva (he d'aprendre tots els seus secrets) me'n vaig a dormir massa tard darrerament. :)
Que no te sepa mal, como bien dices cada uno lo escribe a su manera.
Además me da la sensación de que hubiese sido uno de esos posts que no se publican nunca :)
Hola!
Només em ve al cap una paraula que també has dit Jaqme: identitat digital. Aviat tothom en tendrà una!
Hematie: Fer el post igualment!!
Lastienditas, bon dia. Aqui MB. Encantat. Identidat digital me du cap a BLADE RUNNER, a principis dels 80, amb aquelles comprovacions que feia en H. Ford als personatges interpretats per en Rutger Hauer, i especialment na Sean Young... Summum de la ciència ficció. Jaqme, supòs que estàs d'acord... PD: És cert, no em puc enredar més.
Publica un comentari a l'entrada