11/6/08

Dos horitzons

Hi ha una línia que sempre separa el passat del futur.
Sempre hi camines damunt.

I sempre tries cap a on mirar.

6 comentaris:

Jaqme ha dit...

La foto, de Jaqme, al Flickr.

EQMEVD ha dit...

La vista a la línia.

Com els funambulistes, que no miren mai ni a dreta ni a esquerra, sempre endavant.

Ni al passat, ni al futur: al present.

És l'únic que tenim, és l'únic que ens cal.

neus ha dit...

A banda i banda, sense permetre ser-ne esclau de cap de les dues.


Un post magnífic, Jaqme.
La foto, també.

Jesús M. Tibau ha dit...

caminar per aquesta línia de vegades provoca vertigen.
;-)

Anònim ha dit...

...ni al futur ni al passat, jo només vull atravessar el mirall, com a aquesta preciosa foto, fugir, com alícia...

Jordi Casanovas ha dit...

com en Calvin, va quedar-se mirant el reflex patint per no saber qui era el reflex i qui la realitat.