Darrera les passes del filòsof.Tot és en tot si hi ha natura.
Si hi ha natura, que n'hi ha, hi ha Déu.
Un Déu indiferent, que creix tant com decreix i no és tanca dins conceptes abstractes.
No hi bondat ni maldat.
No fa falta afegir res més.
La solució ja la va donar i va tancar la porta per sempre més als caducs debats sobre l'existència d'un Déu humanitzat que havien sobreviscut al Renaixement: "Déu és la Natura" (o "Deus sive Natura" en VO).
Amb aquesta frase va acabar amb el Déu judeo-cristià dos segles abans de Nietzsche.
I a més va sobreviure a un atemptat.
El moviment ecologista comença amb ell.
Allà, als voltants de 1670.
A Amsterdam.
5 comentaris:
La foto, del Flickr, feta per Danorbit.
Jo també em sento una mica monista.
Descartes va fer molt mal al separar el cos de la ment, com si el que sentim no tingués res a veure amb el que ens passa.
Per això ja està l'amiga Maria. Que també té casa a Amsterdam ;)
També deia que tots els cossos s'esforcen per perseverar en el ser. O algo així. I que la idea de llibertat és una il·lusió.
Duia un anell on hi posava 'cautela'.
Jo només tenia vagues referències, de l'Espinoza, però m'has fet venir ganes de cercar coses d'ell.
Ara que llegeixo Plató contraposat a Spinoza veig la meva dissortada tendència. M'encantaria poder dir-ho això de: I'm Spinoza.
Publica un comentari a l'entrada