Amsterdam. Quadern 2.

Amsterdam va ser construïda sobre una albufera.
Els que aquí s'hi establiren no eren agricultors, sinó pescadors.

Hi ha algunes cases tortes.
Estan construïdes sobre pilars de fustes que amb el temps es van anar enfonsant dins l'arena del fons o podrint.

Pòlder és un sistema d'equilibris.
Perquè una casa o una societat es mantingui sòlida i estable, tots els seus pilars han d'estar equilibrats.
Cap pilar es pot enfonsar més que un altre, i tots han de ser sòlids.
Si no és així, la casa primer es torçarà, i segon, s'enfonsarà.
En la societat i en la política ha de funcionar de la mateixa manera.
Els polders són sistemes d'equilibris.

Si, per posar un exemple, un partit polític radicalitza el seu missatge, això és una falta de responsabilitat per part seva, un símptoma de que la casa pot estar en perill, ja que el seu total patirà a causa de la pèrdua d'estabilitat.
Anar alerta, saber comunicar les coses sempre.
Molt.
Explicar per quès.

Hi ha unes bases clares en el sistema de pòlders, en la qual tots poden dir allò que pensen amb el respecte dels altres.

Equilibris.

***

M'aplico el sistema de pòlders.
Hi ha pilars més enfonsats que altres.
La casa és completament torta.

Som la torre de Pisa.

***

Passejo pels carrers davall la pluja.
És de nit i hi ha finestres il·luminades.
La vida domèstica és pública perquè no hi ha persianes que els amaguin.
Sé com viuen els meus veïnats.
A quina hora cuinen, quants són, quin horari de feina tenen, com tenen decorada la casa...

Algunes hipòtesis:
La primera: El llum del dia és dèbil i si hi hagués persianes encara ho seria més.
La segona: Què importa el que pensi el veí del que faig dins casa meva?

***

Al meu poble, a l'illa, no hi ha llibreries.
Només algunes papereries que també fan de quiosc.
Si demanes un llibre es torba tres mesos en arribar.
Hi ha ferreteries, bars, una o dues botigues de roba estantissa, i perruqueries que s'omplen de madones els divendres i dissabtes, i prou.
Al poble hi ha un home que escriu llibres, i per això és un incomprès.
Un dia ell ho va dir: "En aquest poble la incultura interessa".
I és així.
Jo també ho crec, o crec que ha estat així massa anys.
Pensar a lluitar per canviar això.

A Amsterdam no només hi ha un munt de llibreries, sinó que la seva evolució (i alguna cosa hi deu tenir el sistema de pòlders) les ha conduïdes a especialitzar-se.
No hi ha llibreries com les que coneixem habitualment (i si hi són no les veig), sinó que cada un té llibres d'una sola temàtica.
Hi ha llibreries especialitzades en llibres de viatges, de poesia, de novel·la holandesa i internacional, llibreries d'assaigs de filosofia, i tantes altres.

I no només això.
Molts d'aquests comerços tenen, al fons, al costat de la finestra, dues taules de fusta vella, i una cafetera, perquè si tens ganes de fullejar ho puguis fer a gust i amb el temps que un hauria de dedicar a aquestes tasques.

Me fa molta enveja.
Vull tenir una llibreria especialitzada amb un pseudocafè al costat de la finestra i una bici per anar des de casa a la feina.

***

El clima no és fred.
És hostil.

Aquesta és l'explicació real al per què tots els interiors són tan-tan-tan acollidors.
Tot té la mida justa de llum.

***

Què fa que un país tan petit com Holanda, envoltat del Regne Unit, França i Alemanya sigui un estat o un país reconegut oficialment pel món sencer, i nosaltres no?
Què ens diferencia?

***

Els 31 anys han arribat.
Què passa quan el temps t'empeny cap a una imatge amb la que no t'identifiques?