Lonely

Tinc un amic que ha començat a treballar com a redactor d'una prestigiosa editorial de llibres de viatges (o de guies per a viatgers) i es veu amb dificultats de resumir tota una ciutat en unes 268 fulles.
Tant que no dorm.

És possible que res es pugui resumir.
Si traduir és trair, aleshores resumir és assassinar?
Canviar el significat total per un de petit i estret.

A Cuba vaig dur la Lonely, com tothom.
Era ridícul. O així em vaig sentir.
Em vaig sentir com un home que passejava amb un llibre d'instruccions.

A Trinidad vaig entrar a un bar a beure un suc de pinya.
Hi havia un home que tocava cançons de Serrat amb la guitarra.
Era migdia i feia molta calor.
Vaig obrir la guia i vaig cercar si feia menció al cafè on estava.
En feia:
"El café es perfecto para escribir postales, prepara el mejor sandwich de
queso de la ciudad. El trovador trinitario Israel Moreno suele interpretar alguna cancion durante el dia".
Em vaig girar al trovador.
-Tu eres Israel Moreno?
-Sí, em va contestar. El que escibio esa guia se sentó justo en la silla donde estás. Me acuerdo. Conoces Mediterraneo, de Serrat? Que linda!

Una guia de viatges sovint converteix allò que ha de ser extraordinari en ordinari, en atracció de fira. Tracta a la ciutat que s'acaba de descobrir com si un parc d'atraccions.

Això.
Un llibre d'instruccions.
Un resum de l'infinit.

La mort de la novel·la

Després de llegir "Maus" i "Persèpolis" (ambdós traduïts al català) he decidit que és hora d'anar a l'enterro de la novel·la.
El final filosòfic del segle XX va suposar posar data de defunció a l'art. La fi de l'art, en deien.
48 milions d'entrades al Google ho confirmen com un fet real i ja consumat.
Supòs que una d'aquestes arts és la de l'escriptura.
Però tot el que mor es transforma.
I la novel·la ha mort, per transmutar-se.

La novel·la ha mort!
Visca el còmic!

Salvem les Idees!

Alguns de vosaltres sou, o coneixeu, professors de secundària.
Hi ha un pla al Batxillerat català i balear, que es vol aprovar en dos dies, que la mutila i l'arracona.
Un fet que significa mutilar la llibertat de pensament, i la creació de ciutadans que pensin per sí mateixos.

L'Associació Filosòfica de les Illes Balears m'ha fet arribar el que he enganxat aquí abaix, que ja he passat als meus contactes perquè intentin fer alguna cosa.
Les Idees estan en perill i a més et necessiten ara.

L'enganxo aquí, i si podeu actuar, no us quedeu de braços creuats.
La llibertat de pensament us necessita.
Aquí teniu més info.

I passa-ho:

Benvolguts/des senyors i senyores,

us agrairíem que féssiu arribar aquest correu el més aviat possible als membres del Departament de Filosofia del vostre centre, imprimint el missatge i enviant-li també per e-mail, si és possible.

La Conselleria d'Educació i Cultura ha publicat amb data 05/02/2008 el Projecte de decret pel qual s'estableix l'estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears, i ha obert un termini de 7 dies hàbils per aportar propostes a dit projecte.

El nou batxillerat incorpora com a novetat, a l'igual que ho fa també el nou currículum d'ESO, l'objectiu de formar ciutadans responsables, i hi dedica el primer dels objectius. Diu així:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i en els drets humans, que fomenti la responsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa.

Al mateix temps, l'assignatura que explícitament treballa aquest objectiu passa a anomenar-se "Filosofia i Ciutadania", a impartir al primer curs del batxillerat. Aquesta matèria és l'hereva de l'actual "Filosofia", redissenyant els objectius, continguts i criteris d'avaluació per enfocar-la directament cap a la construcció d'una consciència cívica i compromesa amb la democràcia. Els objectius 10, 11 i 12 de Filosofia i Ciutadania diuen així:

10.Valorar els intents per construir una societat mundial basada en el compliment dels drets humans, en la convivència pacífica i en el respecte a la naturalesa.
11.Consolidar la competència social i ciutadana fonamentant teòricament el seu sentit, valor i necessitat per exercir una ciutadania democràtica.
12.Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcció d'una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la naturalesa, desenvolupant actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària.

A l'annex 2 del projecte de decret, on apareix la distribució de l'horari setmanal, l'assignatura Filosofia i Ciutadania obté només 2 hores, reduint la càrrega lectiva de l'actual Filosofia, que és de 3 hores. És del tot incomprensible aquesta reducció, tenint en compte la importància que el nou batxillerat dóna a construir la consciència ciutadana i a que és l'única assignatura que treballa directament cap a aquest objectiu del batxillerat. Ens sembla una CONTRADICCIÓ interna enfocar per una banda el batxillerat en una direcció i restar 1 hora de dedicació de l'assignatura que l'ha de fomentar.

Per això, l'Associació Filosòfica de les Illes Balears, insta a tots els Departaments de Filosofia dels centres de les Illes Balears a presentar una proposta on Filosofia i Ciutadania tengui una càrrega lectiva setmanal de 3 hores. S'ha d'enviar un correu electrònic a aquesta direcció: druiz@dgadmedu.caib.es

El termini acaba el dia 13 de febrer.

Al mateix temps, convidam tant al professorat individualment com als Departaments de Filosofia en conjunt a enviar Cartes als Directors dels diaris illencs per mostrar aquesta contradicció del nou batxillerat.

També hem obert un Bloc a la web de l'AFIB on es poden deixar comentaris en el mateix sentit.

Com a informació del que està fent l'AFIB us podem dir que el President i el Vicepresindent s'han reunit vàries vegades amb els responsables del currículum i que ara hem demanat una reunió amb la Consellera d'Educació. Pensam que encara es pot rectificar el projecte de decret, però per això cal fer sentir la nostra veu a tots els mitjans disponibles.

Atentament,

la Junta Directiva de l'Associació Filosòfica de les Illes Balears

Walden

Entre setmana.
Aquest sistema es sobrecarrega sovint.
De la feina a trucades perquè pagui, perquè vagi, perquè faci, perquè pensi, perquè dugui, perquè telefoni, perquè em renyin, perquè compri.
Només necessit uns ingressos de 20 euros diaris i una casa de pedra
de 30 metres quadrats a la Natura.
Sense llum però amb espelmes.
Ella aprop.
Una petita xemeneia per escalfar-me.
Afegeix-li la meva guitarra. Un quadern i un boli.
Un mp3 (avui) amb Leonard Cohen, Nirvana, Cat Power, el "There is no home" de Jana Hunter, i les variacions Goldberg de Glenn Gould.
Una capsa amb la Bíblia, Emily Dickinson, el Walden, La Muntanya Màgica i Paul Celan.
Un canastra amb pintures acríliques. Tres colors: blanc, negre i vermell. També un poc de groc i blau.
Tres o quatre teles grans per pintar-hi a sobre.
Sense connexions ni cobertura.
No deman massa, crec.
O sí.

De cop (Plofff!), sobre l'espatlla dreta compareix una figura que conec: la Consciencia que em demana on he deixat la meva Responsabilitat.
A l'espatlla esquerra (Plofff!) compareix una altra figura que conec menys. Em diu que escriure, fer música i pintar és el més digne que hi ha per un home. "És el que sempre has volgut fer, el que ets... Ai, si no fos per les circumstàncies..."

Em sona el mòbil.

Simplificar s'ha convertit en un luxe.

***

Conec a una persona que no té mòbil.
Té noranta anys.

***

Hiperactivitatentresetmanal és una paraula que mai cercarà ningú al Google.
Vull la possibilitat d'avorrir-me els capvespres sempre.
Aturar el mòbil sense que em pesi el "per si de cas".
Descobrir el "Grace" de Jeff Buckley, i mirar per la finestra a la gent vestida de negre anar al funeral de X el capvespre fosc.
Tenia 16 o 17 anys.
Vaig veure a X una setmana després caminant pel carrer.
Em vaig equivocar de mort i mai més vaig saber qui havia quedat orfe.
No vaig pensar en haver vist una aparició.

***

Fa 15 anys que tinc 15 anys.
Ja mai seré davanter centre del Barça o estrella del rock.
Hi ha somnis que, a mesura que el temps passa, renunciam per sempre, per realisme o estupidesa.
De cada vegada accepto amb millor humor una cosa que em negava a mi mateix quan era adol·lescent:
Sóc normal=sóc mediocre.
Era adol·lescent.

Si Kurt Cobain hagués complit trenta anys, pot ser pensàs el mateix.
Si Borges hagués mort als seixanta, mai l'haguéssim llegit.

Avui tot el que escric em sembla egocèntric.
Notícies incloses.

El Mite de la Caverna

Aconseguesc aturar la Wii per sortir de casa
Em ve al cap que de cada vegada la vida s'assembla més als videojocs.

O era al revés, això?