30/1/07

EL PROCÉS DE PAU (2)

Sir Alec Reid ahir va tornar a Mallorca.
Reid va ser una de les persones claus per assolir la pau a Irlanda del Nord.
Reid va explicar ahir que el darrer atemptat d'ETA va ser una reacció contra el Govern espanyol, a qui va retreure que no ho hagi posat tot de part seva per encarrilar la negociació del Procés de Pau a Euskadi.
El sacerdot advertí que l'Executiu està actuant massa poc a poc.
I que considera assumibles les peticions de l'esquerra abertzale, tant pel que fa a l'apropament de presos com a la legalització de Batasuna i, en aquest sentit, apuntà que la Llei de partits s'hauria de modificar. El mediador digué que si tot depengués de socialistes i nacionalistes seria més fàcil trobar-hi una solució, però reconegué que un partit amb la representació del PP no pot ser marginat.
Quan Reid va anar a Cala Millor, se li va demanar si Zapatero li havia demanat per fer de negociador en el Procés de Pau amb ETA.
Ell va contestar que no podia contestar aquesta pregunta.
Jo opino que sí, que va asseure's per negociar la Pau amb els etarres.
I per això sap molt més que qualsevol altre les raons de l'estancament o clausura (qui sap?) del Procés.
Reid va acabar afirmant que la Pau s'ha d'assolir dialogant, "sigui amb ETA o amb Saddam Hussein"
Avui el diari El Dia del Mundo, i el Govern Balear, han contraatacat.
El Govern ha afirmat que no comparteix amb la ONG Drets Humans el premi que se li donarà avui al matí, i ha afirmat en una nota informativa que "la representació del Govern Balear no considera adient pujar al lliurament de premis, perquè no comparteix les opinions manifestades en les declaracions d'Alec Reid sobre el Procés de Pau a Euskadi".
El Dia del Mundo ha creat un article incendiari (que enllaço) on parla de les declaracions de Reid que encapçala així:
LOS RADICALES / Actos en Palma.

Reid va dir a Cala Millor que per assolir la llibertat, els dos negociants per la Pau han de renunciar a coses que al principi de la negociació mai haguessin renunciat.
A mi em sembla un bon objectiu.
Molt bo.

Aquest home, per Europa sencera, està situat al centre del Cànon dels Processos de Pau.

Jo estic a favor de la Pau.
I ell també.

Això ens uneix.

Les actuacions del PP, del Govern Balear i del diari El Mundo només són una petita mostra de la confusió que porten a sobre. Tenc la sensació que no saben ni cap a on van.
Què volen apart de la "Unidad Incuestionable de España"?
Què pretenen?
Més violència?

28/1/07

Sandman

He tengut un malson estrany.
Vull creure en el paranormal com crec en els somnis.
De vegades pens que les aparicions, les veus del més enllà, o els focs fatus no són més que objectes que s'han desprès del somni per tenir existència al món sensible.
Símbols transportats aquí.
Com tot.
Si trepitjo un peix a la sortida d'un museu, això significa alguna cosa.
No és casual.
Si passàs en un somni pot ser ho podria interpretar.
Per què en la vida sensitiva no ho feim?
Pot ser res sigui casualitat i Ella sigui un símbol de moltes més coses.

Creure cegament en això posaria fi a molts de problemes.

Karl G. Jung ho va investigar.
Novalis ho va escriviure:
"El món es fa somni; el somni, món."

Jaqme

26/1/07

Tamagochi

Quanta vida té un blog?
Té la mateixa data de caducitat que aquell que l'alimenta?
Si jo hagués mort ahir, podria aquest blog sobreviure'm cent anys?
Durarà aquest blog el temps que duri Internet?
Si Internet dura mil anys (i Blogger també ho fa) durarà aquest blog el mateix?
D'aquí a cinquanta anys, o pot ser cinc-cents, existirà L'Atlàntida?
Si és així, a on existirà?

I per què?

25/1/07

L'existencialisme és un evolucionisme.

Ens hem de remuntar 3500 milions d'anys en el temps.
És a dir, tres eons i mig.
El planeta es preparava per l'esdeveniment clau que l'hauria de convertir en diferent entre els seus veïns més propers.

"Les probabilitats que existien en contra de la seqüència d'encontres (atzarosos entre elements químics) que havien de conduir a la primera entitat viva eren enormes. Per altra banda, el nombre d'encontres fortuïts entre les molècules que componien la primerenca substància del planeta és inabastable. La vida era així un esdeveniment improbable amb infinites possibilitats de no ocórrer. Però va ocórrer."

I ara tres milions i mig d'eons després, aquí estic.
Escrivint això.
Sense saber massa bé que hi tenc a veure com a individu amb l'evolució de tot plegat.

24/1/07

37 i mig

No m'he pogut salvar de la passa de grip.
Així que estic a casa, tancat.
Mirant les variacions dels niguls des de la finestra de l'estudi.

Tenc un poc de febre.
I m'agrada.

La veritat és que quan acceleram el cos i la ment i els obligam a treballar més del que volen, ells mateixos saben posar fre a aquests excessos.
Ens aturen.

Me fan mal els ossos de l'esquena i de les cames, també el cap i no deixo de mocar-me.
Avui no sortiré de casa.
Miraré la tele i llegiré —si la febre m'ho permet— un parell de llibres que tenc començats.
Pot ser que faci un dibuix a llapis o carbó des del sofà.

Avui sento la casa com una cova i a jo com un ermità.
De vegades envejo la soledat experimentada per un ermità a la seva muntanya sagrada.
Per què no podem viure d'acord amb un cicle? Per què hem decidit que el temps sigui lineal si tanmateix sabem que és circular? A quin moment decidirem complicar-ho tot?
Vull tenir l'alegria d'homes sants que es retiraren a la Natura.
Hi ha una veritat per cada un de nosaltres.
El que em crispa dels polítics (i d'altres) és que ens vulguin convèncer contínuament de la seva veritat.
Imbècils.
Vull anar a la recerca de la meva pròpia veritat.
Saber què és la vida i per què som aquí.
No deman poc.
Per això no em mouré.
Miraré les variacions dels niguls en aquest dia ventós.

Que el món avanci, que corri, que acceleri, que vagi per damunt les seves possibilitats no és bo per ell.
Prest o tard el grip o una malaltia global haurà d'aturar per força aquest ritme.
Posar-li fre.
Pot ser ja notam els primers símptomes de que el camí que duim no és el correcte.
De fet, l'escalfament del planeta és la seva febre de la malaltia que pateix: la humanitat.
37 i mig i en augment.

Una malaltia lleu com la que tenc em fa reflexionar sovint sobre moltes coses.
Sobre el món i sobre mi mateix.
Supòs que és el mateix que quan deixes de pintar i t'allunyes del quadre per mirar amb perspectiva el resultat.
Per veure-lo clar i millorar el resultat final.
Una pausa
o un parèntesi.

21/1/07

Foc

Sembla que aquesta setmana farà fred.
Voldria que fos així.
He d'anar a cercar llenya abans que es posi el sol.

El meu padrí deia que fer foc llevava el fred dues vegades.
Jo he descobert que el lleva tres:
La primera quan es va a cercar la llenya.
La segona quan es fa foc. El meu padrí no comptava amb aquest fet ja tenia una gran tècnica a l'hora de fer-ho. A jo i a la meva generació —alguna cosa se'ns ha perdut pel camí— ens costa molt més.
La tercera vagada ja la sabem: és l'objectiu: escalfar-nos.

De vegades enyor la vida senzilla al fiord.

Per cert, i per aquells que no vàreu poder veure el reportatge "Corrupció vora mar" de TV3 al "30 minuts" sobre el cas de corrupció a Andratx, ja està penjat al Youtube, teniu l'enllaç aquí.

14/1/07

"30 MINUTS" A ANDRATX

Avui s'emet a les 21:30, a TV3, l'esperat reportatge sobre Andratx.
Gràcies TV3 per mostrar a les illes allò que IB3 ens amaga.

Recapitulem:

El 27 de novembre passat, un sonat escàndol de corrupció urbanística sacsejava les illes Balears, i, més concretament, el poble d'Andratx.

Aquell dia, la Guàrdia Civil en detenia l'alcalde, Eugenio Hidalgo (PP); el zelador d'obres municipal, Jaume Gibert, i l'excap d'Urbanisme Jaume Massot, que en el moment de la seva detenció era el director general d'Ordenació Territorial del Govern Balear.

Se'ls acusa de prevaricació urbanística, suborn, de fer negociacions prohibides a funcionaris, delictes contra l'ordenació del territori, tràfic d'influències, associació il·lícita i blanqueig de diners.

El reportatge "Andratx, corrupció vora mar" que s'emet avui diumenge a les 21:30 a TV3, explica les infraccions i la suposada trama corrupta que hi havia instaurada en aquest poble mallorquí.

11/1/07

Som i Serem (Radio) per Sempre!

Aquesta és una petita història de la Resistència a les Illes Balears.

I és que la història de "Som Ràdio" corre paral·lela a la resistència contra el govern del Partit Popular a les Illes Balears.
Recapitulem.
Som Ràdio va néixer amb el pacte de progés. Durant la seva existència, intensa i breu, va ser una ràdio íntegrament en català i que havia de servir perquè la multitud (no exagero: els que fan música en català a les illes són una multitud) de grups de les illes tinguessin un lloc on ser escoltats.
Mentre va existir va ser una bona ràdio. Molt bona. Amb això vull dir que jo l'escoltava sovint perquè m'agradava molt. Amb això vull dir que molta gent feia el mateix que jo.
Una de les primeres accions del PP a les Illes Balears quan va ser elegit per majoria absoluta al 2003 va ser clausurar-la. La va tancar. Va dir que no tenia llicència.
Tots sabem, però, les veritables raons.
I pels que encara no ho sàpiguen, jo els hi diré:
El PP odia tot el que no és Castella i en castellà.
O com els agrada anomenar-ho: español.

Però un gran grup de gent es va oposar a la censura i es va unir. D'aquesta manera va formar la plataforma Som i Serem Ràdio: per aconseguir, un dia, la reobertura d'una Ràdio que havia d'existir (per la simple necessitat de molts de grups de les illes de tenir un lloc on ser escoltats). I és que això ja té a veure amb els paranys obscurs de la política: si Espanya no fos un estat colonialista, aleshores la música en català, en gallec i en euskera se sentiria a totes les emissores de ràdio estatals, així la música de Marcel Cranc es podria ballar a "Mira quien Baila" o a l'informatiu de la 2, per no dir al programa musical de TeleValladolid.
Però Espanya encara té tres colònies. I els indis de les colònies (i la seva música tribal) estan vetats a les grans(?) emisores nacionales.

Així és com va néixer la Resistència.
Volem ser: Aleshores serem. —es van dir.

I és precisament durant els mateixos anys de resistència i gràcies (de nou la llibertat arriba amb ella) a internet, Som Ràdio, ha ressuscitat de les seves cendres.
I és que aquests dies ha començat o recomençat les seves emissions a través de la xarxa.

I ho celebro escrivint aquest post mentre escolto el primer programa del lisèrgic i solitari mariner del Golea: La Biblioteca del Golea.
I per això, perquè m'alegra la tornada d'una ràdio com aquesta, vull compartir la meva alegria amb tots els mariners, que en el seu recorregut atzarós per aquesta mar, us topau amb aquesta illa.
L'Atlàntida.
Que uns volen enfonsar.
I altres s'hi resisteixen.

Jaqme

7/1/07

El llenguatge és una ombra
del Món.

Les paraules, una fosca
sense forma.

Les idees
ocells en la nit.

Jaqme

3/1/07

Postal des de Flickr

Benvolguda Atlàntida,

No voldria que considerassis la meva absència com una traïció.
Jo mai t'abandonaré.
He estat a Flickr.
Només han estat uns dies de vacances en els que he convertit el meu compte en Pro perquè no m'acabo de fiar de l'emmagatzematge d'imatges del meu disc dur.
Hi he penjat alguns dels meus quadres perquè els puguis veure.
I algunes fotos que em porten bons records, així com també algunes que consider belles.
No t'enfadis, demà torn a tu.

Una aferrada,
Jaqme