La que canta al vídeo és Eva Cassidy.
Canta Autumn Leaves, fulles de tardor.
A Eva li agradava fer versions personals de les cançons que li agradaven.
Va gravar alguns discs, que no transcendiren.
Algunes discogràfiques petites li oferiren un bon contracte a canvi de que cantés la música que ells volien.
Però Eva es va negar a canviar d'estil i va renunciar als contractes per continuar tocant per baretos de la gran ciutat: Washington DC.
A l'any 1996 va treure l'album "Live at Blues Alley", un àlbum que recollia les cançons que Eva solia tocar en els seus concerts en directe.
L'àlbum no va transcendir més enllà de la capital.
Va morir a l'any 1996 als 33 anys essent una total desconeguda pel públic.
A l'any 2000 el productor del presentador de ràdio de la BBC Terry Wogan va viatjar a Washington per visitar a un amic, amb el qual va fer un trajecte amb cotxe. En aquest cotxe hi havia una cassette del Live at Blues Alley. El productor li va demanar al seu amic qui era aquella veu, i l'amic li va respondre que era la música de l'amiga d'un conegut que havia mort anys abans. La desfilada de cançons durant aquell trajecte va embogir al productor. No es podia creure que aquella veu només acompanyada de guitarra acústica, que aquell talent, i que aquella innata capacitat de connectar amb l'ànima més íntima de la música continués essent una desconeguda, mentre Britney Spears començava a ser seguida per les masses.
La història que ve ja és coneguda. El productor se'n va dur la música d'Eva al seu programa, on va començar a sonar un disc d'èxits de l'Eva, titulat Songbird, on s'hi recollia la cançó que ara escoltau.
En aquell mateix programa es va donar a conèixer la seva versió del Fields of Gold, d'Sting.
Una tarda d'estiu del 2001, estava a la meva habitació escoltant el programa de Radio 3 de Ramon Trecet.
Aquest locutor va presentar a Eva Cassidy amb un to de veu tremolós, jo em vaig incorporar i em vaig atracar a la ràdio. Va sonar Fields of Gold. Si dic que vaig rebre un impacte em qued massa curt. Vaig cercar paper i boli per apuntar el nom de la cantant. Aquesta ha estat la única cançó que he sentit dues vegades seguides a un mateix programa de ràdio, i és que Ramon no va dubtar a tornar-la posar, va dir que era massa bona per ser sentida només una vegada.
Les cançons d'Eva, com la que sona, s'ho mereixen.
Jo crec que ella, i la seva dignitat, també.
8 comentaris:
deliciosa...
Jo avui, precisament escoltava l'Eva Cassidy cantant a allò que hi ha darrera de l'arc de Sant Martí.
Me la va recomanar fa poc temps un blocaire, pero no coneixia la seva història. Gràcies per fer-nos-la conèixer. En aquest món abocat al materialisme, la vanitat i el mercantilisme, fan falta rferències com aquesta.
impressionat l'Eva Cassidy. L'he descoberta molt recentment per recomanació d'un amic.
Doblement satisfet per coincidir amb tu, Jaqme, també amb la bona música.
La vida és plena d'aquestes històries: persones amb un talent extrem que desapareixen sense cap reconeixement. Gràcies per treballar per fer-ne difusió. Tinc la pell de gallina.
va morir de càncer i va actuar fins al final, tens bon gust, és troba a la llista de preferides l'Eva, tinc tots els seus discs
salutacions des de Reus
T'infomro que he inclòs una referència a aquest post a la secció de Blocs degustació d'avui.
Bon any!
Gràcies, saps que no sabia que aquesta veu ja no és entre nosaltres? M'agrada, petons i bon any.
Publica un comentari a l'entrada