16 desembre 2007

Cercle

He caminat de nit per la platja deserta.
Un vent fred ha bufat. Ha plogut sobre la meva cara.
Les ones han arribat amb força fins a la vorera.
Estava sol.

L'origen de les ones, de la pluja, de la platja deserta i del vent
és el mateix que el meu.

Què era jo abans de néixer?


Jaqme

9 comentaris:

Blogger elur ha dit...

tan se val Jaqme... el que importa és el que s'és ara... tot i que, segurament eres una gota d'aigua salada o una gallineta de la mar, que saben dibuixar tan bé el vent... ;)

Un post preciós!

diumenge, 16 desembre, 2007  
Blogger Buk ha dit...

MU!

dilluns, 17 desembre, 2007  
Blogger Jaqme ha dit...

Gràcies Elur!

Buk: MU?

dilluns, 17 desembre, 2007  
Blogger Buk ha dit...

Es tracta d'un famós koan zen:

Un monjo preguntà a Joshu, un mestre zen: Un gos té o no la naturalesa de Buda?

"Mu", respongué en Joshu

Mu, vol dir: res, no, vacuïtat, tot... És la resposta a una pregunta sense solució. Mu és l'entrada al Zen. Qui compren Mu, ha assolit el satori.

"Té un gos la naturalesa de Buda?
És un assumpte de vida o mort.
Si et preguntes si la té o no,
certament perdràs el teu cos i la teva vida!"

Mu és tot això i res d'això.

dilluns, 17 desembre, 2007  
Blogger elquemaietvaigdir ha dit...

ostres, ara m'has deixat sense paraules...

Mu.

dilluns, 17 desembre, 2007  
Blogger Jaqme ha dit...

Gràcies Buk.

Aleshores crec que hauria de canviar el títol.

EQMEVD: Mu és prou.

dilluns, 17 desembre, 2007  
Blogger Hematie ha dit...

Buk, eres una fuente inagotable de conocimiento sobre el Zen :)

Tu post me ha dado mucho que pensar Jaqme, nunca me había planteado que era yo antes de nacer, o no de esa manera.

Me ha gustado pensar que antes de ser cómo somos ahora formábamos parte de otras cosas. Después pequeñas partículas que por azar o no se han juntado formaron un ser. Antes éramos parte del mar, y del viento y la arena, y también de otros seres.

:)

dilluns, 17 desembre, 2007  
Blogger Krahm ha dit...

Preguntes tan complicades amb respostes tan senzilles. Record haver llegit el koan a un llibre de Watts o de Suzuki...

La resposta m'ha fet riure, o més bé somriure. Supòs que quan trobes tanta veritat en un espai tan reduït com son 2 lletres o un so no queda res més a fer que això.

Jaqme, quan llegim "què era jo abans de néixer?", inevitablement es converteix en la nostra pròpia pregunta en primera persona... i no només la teva.

dilluns, 17 desembre, 2007  
Blogger Jaqme ha dit...

Krahm: Aquest somriure provocat pel koan deu ser tot el que hem d'entendre.

Hematie: Ho has explicat perfecte: partícules atzaroses.

dimarts, 18 desembre, 2007  

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina principal