16/12/07

Cercle

He caminat de nit per la platja deserta.
Un vent fred ha bufat. Ha plogut sobre la meva cara.
Les ones han arribat amb força fins a la vorera.
Estava sol.

L'origen de les ones, de la pluja, de la platja deserta i del vent
és el mateix que el meu.

Què era jo abans de néixer?


Jaqme

9 comentaris:

neus ha dit...

tan se val Jaqme... el que importa és el que s'és ara... tot i que, segurament eres una gota d'aigua salada o una gallineta de la mar, que saben dibuixar tan bé el vent... ;)

Un post preciós!

Buk ha dit...

MU!

Jaqme ha dit...

Gràcies Elur!

Buk: MU?

Buk ha dit...

Es tracta d'un famós koan zen:

Un monjo preguntà a Joshu, un mestre zen: Un gos té o no la naturalesa de Buda?

"Mu", respongué en Joshu

Mu, vol dir: res, no, vacuïtat, tot... És la resposta a una pregunta sense solució. Mu és l'entrada al Zen. Qui compren Mu, ha assolit el satori.

"Té un gos la naturalesa de Buda?
És un assumpte de vida o mort.
Si et preguntes si la té o no,
certament perdràs el teu cos i la teva vida!"

Mu és tot això i res d'això.

EQMEVD ha dit...

ostres, ara m'has deixat sense paraules...

Mu.

Jaqme ha dit...

Gràcies Buk.

Aleshores crec que hauria de canviar el títol.

EQMEVD: Mu és prou.

Hematie ha dit...

Buk, eres una fuente inagotable de conocimiento sobre el Zen :)

Tu post me ha dado mucho que pensar Jaqme, nunca me había planteado que era yo antes de nacer, o no de esa manera.

Me ha gustado pensar que antes de ser cómo somos ahora formábamos parte de otras cosas. Después pequeñas partículas que por azar o no se han juntado formaron un ser. Antes éramos parte del mar, y del viento y la arena, y también de otros seres.

:)

Krahm ha dit...

Preguntes tan complicades amb respostes tan senzilles. Record haver llegit el koan a un llibre de Watts o de Suzuki...

La resposta m'ha fet riure, o més bé somriure. Supòs que quan trobes tanta veritat en un espai tan reduït com son 2 lletres o un so no queda res més a fer que això.

Jaqme, quan llegim "què era jo abans de néixer?", inevitablement es converteix en la nostra pròpia pregunta en primera persona... i no només la teva.

Jaqme ha dit...

Krahm: Aquest somriure provocat pel koan deu ser tot el que hem d'entendre.

Hematie: Ho has explicat perfecte: partícules atzaroses.