Eleccions per a un viatge.

L'aeroport era buit a aquella hora.
Volia ser el primer quan obrissin la caseta de venda de bitllets. Volia triar, en la mesura del possible, cap a on anar o dirigir el seu destí. Sabia que això, que triar el destí, es pot fer cada dia, cada petit moment, quan volguem. Sí. Però ningú no ho fa. Anam de la casa a la feina i de la feina a casa. Repetim moviments i cicles: compram novetats, ens interessam per això o allò, canviam el nom de les coses en un retorn al mateix de sempre.
Bonanat tenia l'adrenalina pujada, sentia que el cor bategava.
Es va treure el mòbil de la butxaca. Era una cosa que solia fer quan no sabia que fer. Hi mirava l'hora, la llista de contactes o els darrers missatges que li havien enviat. Va ser quan el va veure apagat que va recordar haver llançat la targeta als fems en la nit anterior.
Va recordar la conversa amb Michele davant unes cerveses. El seu amic de Trieste, després d'haver-li contat la feina de Franco Basaglia a la seva ciutat, va acabar el seu discurs amb un "la llibertat és terapèutica". La idea de Basaglia de donar martell i pic als interns de l'hospital psiquiàtric de Trieste per fotre abaix totes les parets li havia semblat, des del dia que havia sabut la història, il·luminadora. I això era el que precisament ara feia. Tomar el murs de tot el psiquiàtric que l'envoltava amb un exercit de dements: ell mateix.

El so de la barrera que s'aixecava el va retornar al lloc on era. Obrien la primera caseta de venda de bitllets a l'aeroport.

Bonanat va explicar a la senyora, sense voler-ho, que havia decidit partir de viatge i que només volia un vol d'anada. "Vull ser un viatger, no un turista", va afirmar creguent-se el John Malkovich de la primera escena de la peli "El Cielo Protector". Si hagués duit capell, se l'hagués llevat.
L'hostessa de terra li va explicar que quedaven poques butaques i pocs vols, que ningú compra així i que això és una vergonya:
"Hi ha un vol que està molt be de preu que surt en dues hores, a Barcelona", va afirmar l'hostessa. Tan aprop?, va demanar Bonanat. Li va explicar que la seva intenció era anar més lluny, pot ser a un altre continent. L'hostessa de terra continuava renegant. Va ser en el renec en el que li va demanar si duia passaport en el que un poal d'aigua gelada va caure sobre Bonanat. Va ser en aquell moment que el somni romàntic d'anar lluny es va esvair de cop. Va demanar quin vol era el més lluny del més aprop, o dels llocs en els que podia anar només amb DNI. L'hostessa va donar tres ciutats:

A.- Barcelona.
B.- Manchester.
C.- Praga.


...vota