Eleccions per a una novel·la

Ell va entrar per la porta de casa amb una bossa de paper. A dins hi havia tallarins amb bolets xinesos.
A la casa, perfectament il·luminada, hi sonava una cançó d'Ella Fitzgerald.
Ell va deixar la bossa a la cuina.
La ciutat, a fora, ja havia enfosquit, i els transeünts es dirigien al seu últim o penúltim destí diari.
-No tenc ego suficient per haver de fer d'humorista en un lloc que ni tan sols entenen el meu idioma.-va afirmar Ell.
-Acab d'arribar, hauries de posar la rentadora.- Va dir ella, fullejant el darrer catàleg de Ikea al sofà.
-Però he d'escriure, he d'assajar la cançó amb la guitarra, demà tinc classe.
-Jo he planxat i arreglat la cuina. No me toca a jo. Jo ahir vaig posar la rentadora, que et tocava a tu.- va insistir ella, que aquella nit s'havia recollit els cabells en una cova alta sobre el clatell nu.

Ell va obeir. No tenia ganes de discutir. Quan va haver posat la rentadora, va agafar la bossa de fems i les dues capses del reciclatge: paper i envasos. Va baixar les escales carregat, un fet que va provocar que la capsa del paper caigués per l'escala.
Ell es va quedar dret mirant els papers voladissos i dispersos entre les escales i la planta de baix. Allà hi havia cartes sense llegir, diaris, factures comprovades, revistes fullejades i les dues primeres escenes de la seva darrera obra de teatre.
Va amollar tot el que li quedava en les mans.
La bossa de fems es va obrir mentre rodolava escales abaix, i els envasos van botar de la capsa. Un tetrabrik amb un quart de llet agra va deixar caure el seu líquid.
L'ombra d'ell va creuar la línia blanca de la beguda làctia i va sortir per la porta.

Va caminar sense destí durant més d'una hora, fins que es va trobar davant la porta d'un hotel.
Hi va entrat i va demanar habitació en el precís moment en que li va sonar el telèfon mòbil. Era ella. No va respondre. Es més, va aturar l'aparell, el va obrir i li va llevar la targeta, que va llançar als fems. Tot en aquest ordre.

-Una habitació per un, per favor.- va demanar al polsós recepcionista.

En aquella nit d'insomni en la naftalinosa habitació d'hotel, va planificar l'endemà. El més important era tenir la visa, que significava la pasta, el fons econòmic de sis anys de feina mediocre. El primer que faria, al matí següent, seria anar al banc, a treure tots els seus estalvis. Després aniria a l'aeroport i faria allò que sempre havia desitjat fer: comprar un bitllet pel primer avió que sortís.
Se n'aniria sense donar explicacions a ningú. Quan es cansés tornaria. Bé, ho faria si és que ho així ho volia.

Quan havia caminat suficient planificant l'endemà per l'habitació, amb la tele emetent el vespre "Exposé", es va jeure sobre el llit.
Es va dormir pensant en ella.

I bé, benvolguts lectors, a partir d'aquí, opcions per votar:

A) Ell, al que anomenarem Bonanat, continua amb el seu pla. És a dir, va al banc i treu els seus estalvis i agafa un avió cap a un destí, que no avançarem per ara.

B) Bonanat atura el seu pla i torna a casa, amb Ella. Però quan entra a la casa veu que els fems, que a la nit anterior eren a l'escala tornen ser escrupulosament ordenats al seu lloc. Ella no hi és en lloc però hi ha sang sobre el llit.

C) En aquell moment entra una dona vella, vestida de negre a l'habitació de l'hotel. I li dóna un missatge: Compra'm aquest llibre. Aquí hi ha escrit el teu futur.

VOTA.