Ahir va ser la primera vegada que vaig estar totalment d'acord amb tot el que deia un polític en un espai públic, i és més, en com ho deia. Amb la intervenció d'ahir, Carod ha ressorgit en el panorama polític estatal com Au Fènix. Tot el que va dir es troba al centre del debat estatal. Crec que ZP i Rajoy haurien d'estudiar a fons l'aparició televisiva d'aquest home per posar solució a molts problemes del seu país.
En política, més val no creure tot allò que un no senti directament de la boca del mateix polític. I més val no fer-ho perquè una premsa manipuladora i mentidera és sempre a l'aguait. Tots els mites i llegendes urbanes que corrien sobre la seva persona van ser esbucades una a una: el Pérez del llinatge, l'expansionisme català sobre el País Valencià i les Balears, la reunió amb ETA que va servir perquè només es deixàs de matar a Catalunya, i tantes altres mentides que es tenen com a veritats.
Les opinions de la caverna mediàtica són una força molt violenta, mentidera, a través de la qual una gran part de ciutadans del país veïnat (afortunadament no tots), pensa. I és una llàstima.
Entre les respostes que més em van agradar, la darrera.
A partir d'ahir tenc un heroi que s'atreveix a parlar clar a aquells que no volen entendre segons què.
Necessitava que algú digués a la primera cadena i en horari de màxima audiència que el nacionalisme espanyol és el més perillós.
Jo també sóc independentista!
En fi, us deix aquí el vídeo, per aquells que no l'heu vist encara.
4 comentaris:
No tenir Tv té aquests petits inconvenients.
Gràcies per penjar-lo, la veritat és que resulta refrescant.
Jo no tinc aquests problemes d'esquizofrenia entre el que diu el meu cor i els meus papers d'identitat però entenc que el nacionalisme espanyol està aconseguint que el pa amb tomàquet sigui una qüestió de supervivència.
Massa crispació.
Discursos incomprensibles com el de Mayor Oreja, i massa ferides que es van podrint mentre no es faci justícia amb els que van perdre una guerra fraticida.
M'agrada quan diu Jo no odio espanya, Jo estimo catalunya. Tant de bo les dues frases no fossin excloents l'una de l'altra per tanta gent.
Ho vaig veure en directe però he volgut gaudir-ho de nou i he mirat tot el video.
Brutal, magnific, simplement sensacionals i això que no es sant de la meva devoció, prefereixo en Puigcercós.
Realment el paio que vol ser metge (com un exemple) es curt del cagar i a més votant del PP, collons, que canta la pinta que porta!!!
Petons!!!!
A aquest de l'exemple del metge li hauria pogut replicar que, si els catalanoparlants poden anar a treballar a Castella o Andalusia, és perquè abans ells ens han obligat a aprendre la seua llengua, que açò nostre no és do de llengües...I, si nosaltres hem pogut fer-ho, també ells poden aprendre el català quan calga.
i jo...
jo també en sóc!!!
Publica un comentari a l'entrada