11/9/07

Wii & Yoga

Arribat.

Quan un va de viatge, o torna a casa, hi ha un període d'aclimatació.
Un espai de temps en el que reflexiones el camí.
Valores l'après i el compactat i el desaprès.
Supòs que és el que ara està acabant de passar.

No massa ganes d'escriure.

Cuba ensenya a viure amb poques coses.
Cuba em va donar una lliçó de simplicitat, de recarregar encenedors, d'anar al sabater, d'aprendre a arreglar les coses que s'espenyen, de reutilitzar-ho tot; no però com a opció personal, sinó com a obligació o com que no hi ha més remei.
El fet és que volia fer, a l'arribada a l'illa, un curset accelerat d'arreglar una bombeta que es fon, per exemple, o d'aprendre a fer servir com un mestre alguns dels objectes que la curiositat (en mi és una malaltia) ha acumulat a casa.
Però no.

He sentit moltes vegades en la meva boca (sic), que preferesc donar els doblers a una ONG que comprar-me tal cosa. Però tanmateix no m'he comprat la cosa ni he donat els diners a una ONG.
Això ja s'assembla a una llarga explicació o excusa.

De fet oscil·lo.
Ho vaig escriure fa poc aquí mateix.
I em sorprenc de fer coses que no solc fer.

Per una part em queixo de manera crònica de la falta de temps que tenc per fer allò que m'agradaria i que no faig encara que tengui temps, però també del caire tràgic de l'existència en general.
Aquestes darreres sis paraules m'han fet riure.

En fi, que un insomni temporal que anava a més, i un estat d'ansietat provocat pel fet d'avançar terribles esdeveniments en la ment, han provocat, després de les miraculoses descripcions que en feien alguns coneguts, que m'apunti a Ioga.
Ara m'agrada.

Però tan espiritual no és.
Sí, d'acord, em relaxa, i tot això.
Però no tenc fe en les coses. Vull dir que em costa.
Si començo a notar canvis en el meu alterat i exaltat comportament ho faré saber aquí mateix.

Per altra banda una festa dissabte que va durar fins les vuit del matí i que em va provocar una ressaca imperial va provocar que em comprés la Wii, la cónsola láser de Nintendo, l'endemà.
No tenia temps, ja ho se.
Ara dormo menys.
L'excusa és que en C., que té totes les consoles de Nintendo, em va convèncer, em va dir que estaven molt bé, que no hi havia cap raó perquè no me la comprés. Després de que li digués que en dies de ressaca m'agradaria tenir una consola per no fer res, per consolar-me la ressaca (ara entenc el seu significat). Em va dur a la botiga, i vaig comparèixer a casa amb ella. La vaig muntar i ara, cada vegada que l'atur, tenc remordiments per haver perdut taaant el temps.

Deu anar junt, la Wii, i el Ioga.
Wii, per desquiciar.
Ioga, per calmar.

Una cosa que tenen en comú?
La desconnexió amb aquest món.
Una fugida o una escapada.

Després de no haver après gaire de l'esperit de Cuba, com queda palès amb la compra de la Wii, sembla que ara vull fugir d'aquí, des d'aquí.

Interessants quatre paraules, les quatre darreres, per subtitular el post.

Il·lustra aquest post la primera imatge del passat viatge.

5 comentaris:

neus ha dit...

Una imatge preciosa Jaqme :)

Som una contradicció constant els humans...

M'ha agradat aquest post, molt!
Potser el que has après a Cuba, surti per algun altre costat, segur que sí :)

Un petó!

Jaqme ha dit...

Gràcies Elur!
Només una contradicció?
Una?

:)
Si fos així estariem salvats!

Hematie ha dit...

Para mí el Yoga también es calma y desconexión. No encontré esa paz interior ni es para mí algo espiritual, pero se van los nervios y desconectas de lo demás.

Después de leer tu post tengo aun más ganas de probar la Wii xD Quizá hayas encontrado una maravillosa combinación.

neus ha dit...

Sí, una que es manifesta en diferents camps o accions o pensaments, però crec que és sempre la mateixa la que mou els fils de les "petites" contradiccions...

potser em convé dormir?

Jaqme ha dit...

Hematie: No ho sé jo si la combinació és meravellosa. :)

Elur: Que bo aquest comentari! El que dius es pot aplicar a cada persona o a l'univers sencer. Dormir no! Escriure!