Ahir vespre tenia decidit llegir el Cohèlet a la llum d'una espelma.
Ho tenia decidit.
Volia tornar a llegir el seu missatge constant.
Fins que vaig pensar en Leonard Cohen i la seva música.
Vaig escoltar "Famous Blue Raincoat".
i vaig llegir la seva vida a la wikipedia.
Algunes coses canvien.
Unes altres no.
D'on provenen les paraules?
6 comentaris:
Odio l'autor d'aquest blog quan en fa un diari personal.
Jo no :)
he arribat aquí navegant per "les llunes de Miranda", tot i que "mai m'ho va dir" i m'encanta aquesta atlàntida mediterrània amb olor a rom cubà.
ahir, al teatre, vaig sentir dir que la vanitat i la felicitat no poden anar mai juntes...
sempre som personals. mal ens pesi.
no se d'on provenen les paraules.
molt menys el desig constant de tacar el paper en blanc amb lletres...
Elur: Ai...
Tender: Benvingut aleshores. I que l'estada en aquesta illa et sigui plaent.
EQMEVD: Mal em pesi, suposo que tens raó.
Silencio: Jejejej, però i a l'època daurada de l'internet?
Publica un comentari a l'entrada