Quan cada any el final de setembre torna, i amb ell la fina pluja, i amb ella la boira entre les muntanyes, entro en un estat talment el de la terra banyada. Em recloc dins jo mateix. És en aquesta època de l'any que cerco amb desespero llibres o pelis que tractin sobre l'inexplicable.Qualsevol tema m'importa amb una sola condició: que contingui misteri.
Crec en allò paranormal. He vist i viscut coses que no entenc, casualitats (massa) estranyes, somnis interconnectats amb la realitat, moviments inexplicables, i la que més m'ha intrigat: la imatge impossible d'un home que em mirava a través de la finestra del camarot del vaixell de Transmediterranea de camí a Barcelona, impossible perquè flotava sobre l'aire, impossible perquè ell o allò no podia saber que jo, amb 10 o 11 anys obriria il·lusionat just en aquell moment la cortina que ens separava de la nit del mar, i just allà el trobaria, mirant-me fixament, amb una expressió antiga, amb tot l'aspecte de vell mariner, amb els peus en l'aire. Record que espantat com mai li vaig dir a la mare que allà, just darrera la finestra, hi havia un home. Record la seva resposta: no hi pot haver ningú aquí, no hi ha passadís afora, mira. Va córrer la cortina i només vaig veure el nostre reflex, i la nit sobre la mar. No faig hipòtesi d'això. Simplement no ho entenc i prou.
A tots ens han passat fets inexplicables. Uns fets els quals, per inexplicables, hem intentat ignorar, però la veritat és que aquests fets hi són.
Jo estic convençut, i és una creença que tenc des de fa estona, que aquesta realitat empírica que vivim no és la única. La ciència acostarà realitats. La física quàntica sembla que s'està trobant teories amb les quals podrien explicar les psicofonies o les aparicions com a ecos atòmics del passat, la teoria de les supercordes demana que l'espai-temps contingui 10 dimensions, i no 4 com fins ara s'han observat.
Hi ha més del que sembla i no en parlam.
Per què?
12 comentaris:
Això, per què no en parlam?
Perquè fa por.
A mi un pic se'm va encendre la ràdio tota sola. En un principi vaig pensar que havia estat una baixada de tensió elèctrica, però davant l'ordinador, a l'altra habitació, quan va passar, i no vaig notar res. Curiosament estava escrivint un relat sobre lo sola que em sentia. La ràdio va posar-se en marxa, molt fort, fora emissora sintonitzada, com si em digués: t'hi sents però no hi estàs. No sé, com tu dius, a tots ens han passat coses, però potser simplement les hem creat nosaltres. I això sí que fa por...
Suposo que quan vius coses poc habituals per dir-ho sense que soni a Poltergeist es fa més fàcil d'entendre que no ho podem entendre tot.
Jo a vegades crec que tampoc no cal entendre-ho tot.
Ho vius, i prou.
Hauriem d'aprendre a no ser sempre tant racionals.
M'agrada creure en la màgia, en les casualitats massa casuals, en algunes coses difícils d'explicar.
No sé on vaig llegir fa poc que si estem sols a l'univers, quant d'espai desaprofitat, no?
I l'espai on ens movem ara mateix és una mica això.
Per cert, Jaqme, un dia t'he d'explicar que en certa manera el teu bloc és una casualitat massa casual, mira quines coses!
perquè val més mantenir-nos en la ignorància? perquè quan l'ésser humà no pot donar explicacions, fa veure que no ha vist res?
... no ho sé... jo estic convençudísima de que hi ha alguna cosa més, no pot ser que siguem els únics éssers vius de l'univers, no pot ser. Però passa que els altres són moooooooolt més intel.ligents que nosaltres i com que som com som, en ignoren...
ja me n'he anat de l'olla...
Frannia: la teva història m'ha fet calfreds. El fet de si aquestes anomalies les cream noltros mateixos m'intriga. Has llegit Jung?
EQMEVD: Com pots acabar el teu comentari així? :) Ara sí que m'has descol·locat... Per favor i si us plau... Quina és aquesta casualitat que ha mogut els fils de la meva existència sense que jo no ho sabés?
Elur: Jejeje, no t'has anat de l'olla! De fet, ¿no podria ser que TOTS els éssers vivents (no necessàriament extraterrestres) siguin moooooooolt més intel.ligents que nosaltres? I de les ànimes que em dius? O que diu el teu moix? ;)
Hehehe, "the truth is out there"...
No crec en les ànimes, ni en els esperits... potser perquè mai he viscut cap experiència o perquè si l'he viscuda l'he borrada de la memòria, però penso que sóm efímers, existim mentre vivim i prou, podem perdurar en el record d'algú algun temps... i res més.
I això que m'agradaria creure en la reencarnació i poder ser ocell en una altra vida, o moix o qualsevol animal... però crec que peco de massa ascepticisme.
El meu gatet pobric... té massa feina a dormir per dir res ;)
un petó.
De tant en tant es fan tímids intents de parlar-ne...
Et recomano la pel·lícula "What the Bleep Do We Know" Allà és dona una visió diferent de la realitat a partir d'alguns postulats de la física quàntica. Crec que t'agradaria.
I prova també de trobar una del Richard Linklater que es diu "Waking Life". És una pel.li d'animació on el protagonista es va trobant una sèrie de persones amb les que dialoga sobre l'existència, la realitat i sobre com influïm en elles. Està molt bé. Aquesta no la trobaràs en dvd ni en el cine. Hauràs de buscar-la per la xarxa.
Una aferrada, Jaqme
Buk: una de les casualitats increibles acaba de complir-se. Mai havia sentit parlar de "Walking Life" fins ahir vespre, en el que a un sopar amb el meu germà i la seva dona, em varen proposar veurer-la. I a més me la varen dur gravada. Menys de 24 hores tu em parles d'ella. Causalitat o casualitat?
Ja hi tornam a ser.
Osti tu, això gairebé far por i to! ;-)
Es molta casualitat (o causalitat). Més que res perquè és una pel.lícula que no s'ha estrenat aquí i que costa molt de trobar. No es anomenada i poca gent a sentit parlar d'ella. I ves per on que te la recomano tot just després de que l'hagis vist...
Per cert, què et va semblar? Jo la vaig trobar magnífica! Dona que pensar, eh?
Una aferrada
Jo crec que en els colors hi ha qualque cosa misteriosa, sobretot en el groc. A cada color un so, un estat, una temperatura, un no res mai?
Buk: Pot ser no em vaig explicar bé. Me varen dur la peli, però encara no l'he vista. La tinc pendent, i més que res per totes les casualitats que l'envolten. Quan l'hagi vista t'ho diré.
Joan Vicenç: Acabes de crear una simfonia de màgia!
Publica un comentari a l'entrada