El poble en el que visc no és ni massa gran ni massa petit, convivim.
L'únic punt de fricció és el que fan o el que deixen de fer els polítics, i aquells que els envolten, dins l'ajuntament, que ve a ser una espècie d'escenari en el qual hi desfilen i treballen els "famosos". El poble és una espècie de "Aquí hay tomate" però amb més mala llet.
Uns són partidaris del Jesulín de torn, i d'altres en són detractors.
En el poble però (i afortunadament) hi ha moments en el que tots es posen d'acord per deixar la política en pau, i és aleshores que es descobreix que hi ha una parella que cada dia passeja el seu amor a les 11 de la nit en punt a la plaça del poble. Com Kant a Königsberg. És per posar els rellotges d'hora amb la seva aparició. M'agraden aquestes coses. És una mescla entre "Doctor en Alaska" i la novel·la "L'Alienista" de Machado de Assis.
Convivim intentant fer allò que s'ha de fer. Intentant evitar, moltes vegades a la força, l'absurd o allò que "no és normal". Intentam no destacar. Ens amagam i ens observam. Fa rialles i por al mateix temps.
De vegades me fa ganes no vestir-me en tot el dia i sortir a fer una volta nu pel poble i amb una gallina viva fermada sobre el cap. Això canviaria moltes coses. Vull dir, no ho faria per exhibicionisme, sinó per saber què passaria i quin seria el meu futur aquí. Pot ser que aquest fet canviàs la meva vida o els meus amics. No ho sé però tenc curiositat.
Viure de la sorpresa i del mai deixar de sorprendre-se. Vaig llegir a alguna part que només morim quan perdem la capacitat de sorprendre-mos, vull afegir que ja començam a morir quan perdem la capacitat de sorprendre.
5 comentaris:
Jaqme, aquest final de post teu és magistral!!!
El darrer paràgraf em sembla una autèntica joia. Al llegir-lo me sentit colpejat per un tren de mercaderies. Realment m'ha impactat.
vull afegir que ja començam a morir quan perdem la capacitat de sorprendre
No és pot dir res mes sense espatllar-lo.
Una aferrada!
Estic amb en Buk.
Fas la prosa dels seus haikús.
Jo encara somio ara en viure en un poblet com el de Doctor en Alaska.
De fet sé que ho faré. tard o d'hora.
"De vegades me fa ganes no vestir-me en tot el dia i sortir a fer una volta nu pel poble i amb una gallina viva fermada sobre el cap"
Hahahaha. GOLDEN!
En Buk té molta raó. És una d'aquelles afirmacions qué s'assignen a algú conegut i tothom les escriu als seus quaderns de notes.
Quan llegia aquests post he pensat que eres en Fleishman :)
Buk: Un tren de mercaderies contra el cos deu fer molt de mal.
Moltes gràcies, però. Esper que estiguis sencer després de l'impacte.
:)
EQMEVD: Fer la prosa dels haikus de'n Buk és del millor que m'ha dit mai. Ja m'agradaria a jo, escriure tant i tan bé! Mil gràcies. Ah, i que sabis que treballo en la recepte perfecte de la pomada. A veure si la setmana que ve te la pas.
Krahm: GOLDEN? Que significa? Daurat? Per què? Tothom té un Fleishman dins seu. :)
espero pomada. de moment vaig fent amb Trombocid;)
Publica un comentari a l'entrada