Preparo un viatge llarg.Tornar a creuar l'oceà.
Ahir vaig llegir que hi ha gent que crida l'atenció parlant dels seus viatges, als blogs o a un sopar. Aquesta síndrome té un nom, com quasi tot, que no recordo.
Les vides no són avorrides. Són simples i senzilles. Totes. També la de Victoria Beckham.
Som pluja que prové del mar i davalla per la terra cap al riu, que desemboca a la mar.
Res nou.
Vull veure-viure.
Planejo Cuba a fons.
La vull veure-viure abans de la caiguda de Fidel.
Vull saber què és el comunisme, o aquell comunisme.
Vull conèixer què significa ser un país amb l'embarg dels USA.
Vull beure mojitos mentre jugo a domino i passar calor i pot ser conèixer de prop un Huracà.
Vull tenir una resposta: és Cuba lliure?
11 comentaris:
Obert a recomanacions.
Salut, Jaqme!
Des de la ciutat més gran i superpoblada del món he tornat a la Ciutat de mal...
Jo també vaig voler visitar Cuba abans de la caiguda del Castro. Em temo que quan ell falti, el país acabi convertit en una mena de Miami tercermundista.
A mi, Cuba em va agradar molt. Moltíssim. Sobretot l'Habana. És una passada perdre's per aquells carrers i gaudir de la música que trobes a cada racó. I la gent és increïble. Ja ens explicaràs que tal la teva experiència.
Una aferrada!
M'ha impactat la fotografia.
El buit té alguna cosa de terriblement magnètica.
Els pintors que conec,després d'anar a Cuba han canviat la seva manera de veure-viure el món. No sé si tindrà res a veure amb els colors, amb els sabors o amb els mojitos.
Jo m'esperaré a que ens ho expliquis degustant pomada al caire del precipici.
Si et serveix, i amb tota la humilitat que sóc capaç, et responc a l'última pregunta, bé de fet és l'única.
No, no és lliure. No hi ha cap país lliure, almenys així és com ho veig jo.
Envejo de Cuba la no-invasió americana, encara que els perjudiqui en certa manera. Però viure sense els EUA i les seves influències ha de tenir un encant especial, encant que hauria d'estar més estès.
Tothom que conec que hi ha estat se n'ha enamorat, esper que et passi el mateix.
Ja ens explicaràs i si s'apropa un huracà, fes el favor d'allunyar-te'n, eh?
Un petó!
DJ: Gràcies per tornar. Ets imprescindible en aquesta abstracció anomenada blogosfera.
Buk: Vares fer alguna ruta concreta? No vull estar-m'hi gaire a La Havana.
EQMEVD i Elur: Fins dia 2 d'agost no partesc. Així que continuam en contacte.
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
Doncs vaig estar més que res a l'Habana. Tenia la idea d'anar uns dies a Cayo Blanco a fer submarinisme, però ens va enganxar un huracà (el pitjor dels darrers 75 anys, deien i Cayo Blanco pràcticament va desaparèixer. Ens van traslladar a Varadero i allà vam acabar el viatge com vàrem poder. Per cert, Varadero és horrorós. Evita'l com evitaries l'infern. És un cau de turistes grassos, tous, mimats, prepotents, mal educats i rics que més valdria que se'ls hagués emportat l'huracà que ens va tocar viure.
M'han dit que Cienfuegos també és molt maco...
jo vull llegir-te per saber-ne la resposta
Jo no hi he estat mai, però crec que si comparam amb altres indrets dels voltants o no tant dels voltants de l'anomenat SUD o tercer món, la diferència es diu DIGNITAT, i a ella hi van lligades moltes altres coses, tan senzilles o importants com la mirada neta o l'alegria de viure.
Salut i bon viatge.
La noia que cuidava als meus avis es Cubana i se de bona tinta que Cuba es lliure per els que son afins a Fidel, per la resta no es ni lliure ni bona, nomes hi ha miseria i bruticia....
Per cert...la foto, bufffff, impressionant!!!!!
Hola Jaqme,
m'agradaria que em diguessis qui és l'autor de la imatge de l'home que seu.
Si em dius el teu correu electrònic t'explicaré per quin motiu necessit saber l'autoria d'aquesta.
El meu correu és waterhego@yahoo.es
Salut!
Publica un comentari a l'entrada