Quan vaig néixer a l'Atlàntida el primer que vaig fer va ser posar-me un nom.El meu.
Després em vaig haver de preocupar per l'aliment, i per tenir algunes relacions amb illes properes, pot ser tu o aquell.
Avui em preocupa la religió.
Em preocupa perquè en aquesta illa a la qual he decidit néixer ho he hagut de triar tot, des del que dic al que amago, des del nom al que som, des de tradicions a obligacions... tot m'ho he hagut d'imposar, en un ordre estricte, per no caure en la desesperació de veure'm com l'únic i solitari habitant d'aquesta illa que s'enfonsa.
El fet és que ara, perquè en aquesta illa no hi ha encara unes normes clares, puc decidir la religió que vull tenir, sense que ningú me l'hagi imposada sense demanar-m'ho.
Però què és la religió? Es basa en una simple creença?
Em fa molta enveja la gent que té fe cega en una creença.
M'ho he qüestionat tot una mica massa i en pago les conseqüències.
Està clar que la poma del paradís estava feta de raó, i de res més.
Està clar que el qüestionar-se coses, t'expulsa del paradís.
Aquell petit jueu que va escriure el principi de la Bíblia en una solitària i polsosa cabanya del desert, sabia de què parlava.
Però ara què?
Vull tenir fe i creure que la Religió --una d'elles-- em pot donar una felicitat que la matèria, de vegades, em nega.
Me'n vaig a meditar al bosc.
Ara torno.
10 comentaris:
La foto-flickr és de MontanaRaven.
Desitjar el Tao és allunyar-se del Tao. Tens molta raó quan dius que qüestionar les coses t'expulsa del paradís. Hi ha una cosa, però, en la que tu creus fermament:
Creus en el bosc, en els animals, les flors, els arbres i el sol. Creus en el mar i en els peixos que hi viuen a dins. En els teus posts mai t'he vist dubtar de la Natura.
Ella i tot el que t'envolta son els teus Deus. Potser la neccesitat de creure en una religió amb nom i cognoms a vegades ens fa oblidar allò realment important per a nosaltres.
Com ha anat la meditació, Jaqme?
:)
Tinc entès que religió ve del mot religari que vol dir lligar, o unir. Diguem, doncs, que la religió hauria de ser més una actitud que no pas un conjunt de creences o una institució. Quina actitud? La de reconciliar-nos amb la Natura. Ser Natura. Religió és això. Descobrir el nostre rostre original, que diuen els mestres zen. Oblidem-nos de capellanots, de xarades i de velles supersticions. Keep it simple
Interessant això de crear una religió per la teva illa, però no és això el que fem tots? Quan creiem, no ho fem de manera personal i per tant diferent dels altres?
el desig t'allunya del que que vols. Tu medita i no li pegues més voltes. Si vols.
eiiiii!!!! que no sóc anònima!! que sóc la nimue!
Tingues fe i creu en tu mateix Jaqme!
un petó!
Krahm: Gràcies per posar-me un mirall al davant. I pel teu comentari. Per cert, la meditació va fent. He vingut del bosc a beure aigua. :)
Hi feia calor allà.
Buk: tens tota la raó. Keep it simple!
Vullunfestuc: Això és el que haurien de fer tots.
Nimue: Ja medito, ja.
Elur: Però i si aquesta fe o creença decau? Aleshores què?
Sempre patim crisis de fe Jaqme, sempre, i en pateix tothom. Es superen i se'n surt més fort encara.
Però si no tenim aquesta, si no creiem en nosaltres mateixos, de què ens serveix creure en res més?
A mi m'agradaria ser budista, la llàstima és que no crec en gaire res de tot això, però estic enamorada de la seva capacitat de respectar fins i tot les pedres.
A vegades ens entestem a donar noms equivocats a les coses.
Religió no és més que una forma de relacionar-nos els uns amb els altres. de separar, d'etiquetar.
No té cap sentit en una illa.
Espiritualitat és una altra cosa.
meditar és una altra cosa.
Trobar la felicitat, una quimera.
Com Ítaca.
Publica un comentari a l'entrada