Xerrar de parlar

Fa deu minuts que mir l'espai en blanc del Blogger esperant escriure alguna cosa al blog. No se'm ve res al cap i començo a escriure. M'agrada escriure del procés d'escriure.
Per aquest simple fet podríeu deixar de llegir aquí mateix, ja que aquest post no dirà res. Però això és el que feim tots (m'incloc) cada dia, per tant pots continuar llegint.
Opinar, dir, convèncer, denunciar o al·legar són coses que no serveixen de res, o de poc. Al final el sol es posa i la nit arriba i com més fosca és la nit més prop es troba l'alba (que va dir aquell). Estar, ser, existir són coses que oblid per sí mateixes. Ara existeixen relacionades a alguna cosa: Estar aquí o allà, amb aquells o amb allò; "ser" puntual, ser honest, ser ros o morè; Existir amb, que, si, des de, etc... Darrerament voldria ser en sí, estar en sí, o existir per sí. Deslligar-me de moltes coses que m'envolten. De tota abstracció.

I ara ve la relació d'idees: Un poc fart de tots els que parlen perquè sí, d'un i de l'altre, criticant coses que no saben, intentant opinar, dir, convèncer o denunciar per ocupar el temps en que s'avorreixen.
Suposo que és el que fan molts de milions de persones cada dia.
Però avui sé que alguns parlen sobre jo, mentint. Fent afirmacions inventades.
Diuen que em mouen unes raons que no em mouen en una qüestió que ara és important.
No me coneixen. I és trist perquè em pensava que sí.
Però això i res és el mateix.
Tots hem passat per històries així.
I tot recomença.

En fi, suposo que aquest blog, que és una illa, s'està convertint en el meu psicoanalista públic.
Un dia d'aquests l'enfonsaré definitivament dins la mar.