No puc fer més que agrair-li (al pitjor president de la democràcia balear) que se retiri.Ja era hora!!!
Sí, en Matas se retira de la política!
Síííí!
Eufòria coincident amb la major festa de l'estiu mediterrani: Sant Joan!
Les raons són moltes, però no totes ni només. Hi ha Eivissa i la seva dignitat, hi ha la corrupció, hi ha la voluntat de voler convertir Balears en Nueva España, i moltes més.
Deixa unes illes a la deriva en molts aspectes: culturals, lingüístics, urbanístics i de corrupció.
Me n'alegro molt que te'n vagis, Jaume.
El teu amic Zaplana t'espera a Madrid, allà on t'hagués agradat néixer.
Sí, sempre has odiat pertànyer a les províncies. Amb això t'assembles al teu admirat José Mari.
En fi, Matas, adios i fins pus mai més!
La festa grossa es cel·lebrarà a la secció de comentaris d'aquest post.
Hi estau convidats a deixar-li missatges de comiat.
10 comentaris:
Wilkommen,
passau i servir-vos cava.
Vosaltres mateixos.
Matas: no cal que tornis.
Cava? que bé!! bridem!! Txintxin!!
tan de bo es retiréssin tots els desgraciats com ell...
Quan estigui brindant en plena revetlla, pensaré en tu Jaqme ;)
Festa grossa!!!!
Salut!
Fidel reflexe de la seva intenció en política: si no hi ha res per robar, per què continuar?
A prendre pel sac! El Matas, els peperos i la mare que els va parir a tots!
Un bon motiu per fer festa grossa a Sant Joan. Celebreu-ho amb una bona pomada!
I a més avui es el meu aniversari. Doble festa. Doble alegria. Doble de cava. Les illes s'han desferrat d'un cancer polític. Visca Balears!
MOLTS D'ANYS, ALESHORES, KRAHM!
Ara s'ha de comprovar qui el substitueix, que l'evolució, en aquest partit, sovint és cap enrera.
Matas, me mates...i avui ressussitam!!
Felicitats a tots els habitants d'aquesta illa, que sense Matas, sura una mica més per sobre l'oceà. Una Atlàntida que està una mica més lluny d'enfonsar-se.
un somriure des d'una altra illa a molts quilòmetres de distància.
La Llumenera de NY
ooooooohhhhh!!!!! quina soooooort!!!!! brindem per un bon principi! :)
Quin gets més exemplar aquest de tocar el dos quan no pots remenar les cireres (perdó, fotre mà a la caixa).
Ara, ha anat ben just, ens ho hauríem de fer mirar...
Publica un comentari a l'entrada