9/5/07

Cau la nit sobre Cahuita

No he perdut interès en escriure al blog.
El que he perdut és el temps de fer-ho.
Recordo els dies com adol·lescent en els que després de les classes em tancava a les golfes de cals meus pares a escriure d'amagat o a descobrir, impressionat i ferit, a Rimbaud i a Kerouac.
Recordo la meva mare que me cridava des de baix:
"Jaqme que fas?"
I la meva mentida:
"Faig els deures"

Hi havia temps per créixer.
Créixer per dins i per fora.

Supòs que aquella època ha fugit definitivament.

Cal un racó per aïllar-se completament.
Sense mòbil ni ordinador.
Unes golfes o un racó o una cabana a un bosc.

No sé si es tracta de fugir o d'amagar-se.
De què o de qui?
De tot el que t'empeny i et força.
Em noto en un riu de magma, un riu que crema i que m'empeny avall cap a no-se-on.
No es tracta de voler recuperar el control.
Es tracta de Recuperar.

Record Costa Rica. Record Cahuita, a Puerto Viejo. Record una conversa en la nit del carib amb una dona major. M'explicava l'arribada recent de l'electricitat al poble. Em contava com el poble va protestar davant un fet que els convertia en esclaus. Li vaig demanar per què pensava això. Em va respondre que la factura de la llum els obligaria a treballar, a guanyar diners, a vendre "a algú altre" el seu temps. Aquell fet, pensava, els obligava a llançar per la finestra el temps de la pura vida i els empenyia a apilar falses necessitats. Els obligava a formar-se en classes socials i a jutjar a les persones no ja segons el que són, sinó segons el que tenen.

Som conscient de que darrerament treballo frenèticament.
Ja ho faig per costum i quasi he oblidat que hi ha coses que m'agraden més que la meva feina.
És una frase trista.

10 comentaris:

Buk ha dit...

...No sé si es tracta de fugir o d'amagar-se O potser de protegir-se.
Jo sempre deia en broma que amb el temps me n'aniria a viure a una cova. Lluny de tot. Tothom reia molt. Jo també. Ara ho continuu dient, però els amics ja no riuen tant com abans.

Una aferrada, Jaqme
Buk

Buk ha dit...

Per cert, m'ha agradat el que expliques de Cahuita. Els que menys tenen sempre són els més sabis. ¿Serà qué en realitat són els que més tenen? N'estic convençut.

wendi ha dit...

Des de l'illa que s'enfonsa i la seva ciutat fantasma, estau convidats...

neus ha dit...

jo sempre porto una llibreta a sobre, sempre hi anoto una tonteria o altra... avui un haikú. Te'l deixo aquí:

Blat i roselles
pinten el paisatge
daurat i roig.

un petó, artista!

Jaqme ha dit...

Elur: Gràcies pel hai kai. Veig la imatge!

Wendi: Convidat a què?

Buk: Protegir-se! Tu ho has dit! L'exterior està format NOMÉS d'agressions! Així cal decidir: protegir-se o contraatacar.
De Cahuita cap al sud em va sorprendre que les cases no tenien finestres. Només quatre pilars per aguantar una teulada que els protegís de la pluja. Per tant ho tenien tot pq tot el de fora els pertanyia.

neus ha dit...

"De Cahuita cap al sud em va sorprendre que les cases no tenien finestres. Només quatre pilars per aguantar una teulada que els protegís de la pluja. Per tant ho tenien tot pq tot el de fora els pertanyia."

això... això és impagable!

:*

Jaqme ha dit...

Impagable la seva vida.
I més quan ells envegen la nostra i noltros, la seva.
Quin diàleg és possible entre occident i "els altres"?

miq ha dit...

Meravellós el relat i les confessions que et feu la dona de Cahuita. La seva visió de l'electricitat i, més aviat, el preu d'aquesta com un preu a pagar i una renúncia a la llibertat, i a un món que s'escola ràpidament i inexorable.

EQMEVD ha dit...

Jo feia els deures amb Rimbaud.
Encara avui tinc deures pendents

Jaqme ha dit...

Miq: La visió de la dona de Cahuita era la visió de la saviesa o la simplesa. Ho hem complicat tot massa i el que és pitjor: algú sap per què?

EQMEVD: Recuperar els deures! :) tens raó i em fa gràcia. Qui pogués llegir en Rimbaud en dimarts al matí!