Tot excepte la taronja.

-Què hi veu en aquesta imatge, Jaqme? —demanà el doctor Freud al seu pacient mentre mostrava la fotografia d'una taronja de forma rara que aguantava entre els seus prims dits.

El pacient, endormiscat, va entreobrir els ulls i va veure la fotografia que havia fet el passat gener.

-Vaig agafar aquesta fruita per la seva forma. Em va fer gràcia i la vaig mostrar a alguns amics. Alguns d'ells hi veieren clarament Txernòbil—va contestar el pacient.
-I tu hi veus el mateix?—va inquirir l'eminent doctor.
-Dos amics homes i tres dones hi van veure un membre masculí complet, és a dir, amb testicles inclosos —digué el pacient.
-El fet que escriguis un blog podria ser símptoma d'un ego enmalaltit —va anunciar l'eminència pentinant-se la barba amb les mans—.
-És el que jo pens —va completar el pacient.

El doctor va tornar a mostrar la fotografia.

-Perdoni la interrupció. Què hi veu aquí? —va insistir el doctor Freud.
-Un nas. Pot ser el de mon pare. O el meu quan jo tengui la seva edat.

Un silenci llarg es va instalar a la sala. Era pràcticament l'hora de marxar.

-Estimat Jaqme, tot és susceptible de ser analitzat —va dir l'eminent psicòleg.
-Ho sé, doctor, però ¿com podem analitzar allò que cada dia és més lluny?
-El meu consell és que investigui les seves arrels jueves, o xuetes, i després torni.
-Circumcidat?
-Vet aquí el problema: vostè no torna a la religió dels seus avantpassats jueus perquè no vol fer patir la seva virilitat, veritat?—va demanar el doctor Freud mirant als ulls al seu pacient, el qual poc abans s'havia incorporat d'un bot de la chaise long.

Hores després, mentre creuava a peu contra una forta ventada i entre la neu, el pont d'Alexander, en Jaqme va pensar en les màgiques raons que provocaven que la gent hi ves en aquella imatge de tot, excepte el que era.
És a dir de tot excepte la taronja.


Extret de la novel·la "L'ombra del jueu", de Joseph K.