El fet d'assolir un desig conté en ell mateix la seva pèrdua.
Tenir una cosa suposa, que prest o tard, la perdràs.
Desig assolit com una situació passatgera. D'un sol moment.
Com el gol de Belletti a la final de París.
Des del moment que ho tens ho comences a perdre.
La vida com a lluita cega entre l'assoliment de desitjos i les seves pèrdues.
Falta trobar un lloc intermig.
Un sagrat equilibri.
Buda ho sabia.
Nota a Búdica
Voldria no desitjar massa coses (poques o cap).
Viure tal qual, sense enramellaments decoratius, sense excessos.
D'aquí res tindré 30 anys.
5 comentaris:
I supòs que és en posts com aquest on es comencen a notar.
Doncs tranquil, que, segons aquesta filosofia, en assolir-los començaràs a perdre'ls...tot i que siga per a mamprendre el camí cap als trenta-u :P
som el que ens manca, va dir ell
Desitjos difícils Jaqme, sobretot si tenim en compte que vivim submergits dins aquest remolí consumista...
Sun.
Ja ho deia algú tot és efímer. M'agradaría aceptar la mort, de tot, per poder deixar pas a noves formes, vides i sentiments en positiu i negatiu.
Publica un comentari a l'entrada