28/3/07

Búdica

El fet d'assolir un desig conté en ell mateix la seva pèrdua.
Tenir una cosa suposa, que prest o tard, la perdràs.
Desig assolit com una situació passatgera. D'un sol moment.
Com el gol de Belletti a la final de París.
Des del moment que ho tens ho comences a perdre.
La vida com a lluita cega entre l'assoliment de desitjos i les seves pèrdues.

Falta trobar un lloc intermig.
Un sagrat equilibri.
Buda ho sabia.

Nota a Búdica

Voldria no desitjar massa coses (poques o cap).
Viure tal qual, sense enramellaments decoratius, sense excessos.

D'aquí res tindré 30 anys.

5 comentaris:

Jaqme ha dit...

I supòs que és en posts com aquest on es comencen a notar.

èlsinor ha dit...

Doncs tranquil, que, segons aquesta filosofia, en assolir-los començaràs a perdre'ls...tot i que siga per a mamprendre el camí cap als trenta-u :P

Anònim ha dit...

som el que ens manca, va dir ell

Anònim ha dit...

Desitjos difícils Jaqme, sobretot si tenim en compte que vivim submergits dins aquest remolí consumista...
Sun.

Anònim ha dit...

Ja ho deia algú tot és efímer. M'agradaría aceptar la mort, de tot, per poder deixar pas a noves formes, vides i sentiments en positiu i negatiu.