Sembla que aquesta setmana farà fred.Voldria que fos així.
He d'anar a cercar llenya abans que es posi el sol.
El meu padrí deia que fer foc llevava el fred dues vegades.
Jo he descobert que el lleva tres:
La primera quan es va a cercar la llenya.
La segona quan es fa foc. El meu padrí no comptava amb aquest fet ja tenia una gran tècnica a l'hora de fer-ho. A jo i a la meva generació —alguna cosa se'ns ha perdut pel camí— ens costa molt més.
La tercera vagada ja la sabem: és l'objectiu: escalfar-nos.
De vegades enyor la vida senzilla al fiord.
Per cert, i per aquells que no vàreu poder veure el reportatge "Corrupció vora mar" de TV3 al "30 minuts" sobre el cas de corrupció a Andratx, ja està penjat al Youtube, teniu l'enllaç aquí.
5 comentaris:
ets un pou, o un mar, de sorpreses.
No m'estranya que ho enyoris, jo només llegir-te ho he enyorat sense haver-ho viscut mai.
Una abraçada!
La tècnica naix de la pràctica...
Aquesta foto escandalitza, Jaqme. És un fal o és que estic boja i veig les meues obsessions arreu?
Per fer foc sempre s'ha d'anar de poc a molt. Primer poc a poc després més aviat, has de fer com el foc.
La nostra espècie pareix que no necessita llenya per escalfar-nos,i no només una, o dues , o tres vegades, desgraciadament més de les que importaria. Hi ha gent que encen i que crema.
Publica un comentari a l'entrada