37 i mig

No m'he pogut salvar de la passa de grip.
Així que estic a casa, tancat.
Mirant les variacions dels niguls des de la finestra de l'estudi.

Tenc un poc de febre.
I m'agrada.

La veritat és que quan acceleram el cos i la ment i els obligam a treballar més del que volen, ells mateixos saben posar fre a aquests excessos.
Ens aturen.

Me fan mal els ossos de l'esquena i de les cames, també el cap i no deixo de mocar-me.
Avui no sortiré de casa.
Miraré la tele i llegiré —si la febre m'ho permet— un parell de llibres que tenc començats.
Pot ser que faci un dibuix a llapis o carbó des del sofà.

Avui sento la casa com una cova i a jo com un ermità.
De vegades envejo la soledat experimentada per un ermità a la seva muntanya sagrada.
Per què no podem viure d'acord amb un cicle? Per què hem decidit que el temps sigui lineal si tanmateix sabem que és circular? A quin moment decidirem complicar-ho tot?
Vull tenir l'alegria d'homes sants que es retiraren a la Natura.
Hi ha una veritat per cada un de nosaltres.
El que em crispa dels polítics (i d'altres) és que ens vulguin convèncer contínuament de la seva veritat.
Imbècils.
Vull anar a la recerca de la meva pròpia veritat.
Saber què és la vida i per què som aquí.
No deman poc.
Per això no em mouré.
Miraré les variacions dels niguls en aquest dia ventós.

Que el món avanci, que corri, que acceleri, que vagi per damunt les seves possibilitats no és bo per ell.
Prest o tard el grip o una malaltia global haurà d'aturar per força aquest ritme.
Posar-li fre.
Pot ser ja notam els primers símptomes de que el camí que duim no és el correcte.
De fet, l'escalfament del planeta és la seva febre de la malaltia que pateix: la humanitat.
37 i mig i en augment.

Una malaltia lleu com la que tenc em fa reflexionar sovint sobre moltes coses.
Sobre el món i sobre mi mateix.
Supòs que és el mateix que quan deixes de pintar i t'allunyes del quadre per mirar amb perspectiva el resultat.
Per veure-lo clar i millorar el resultat final.
Una pausa
o un parèntesi.