31/8/06

Pura Vida

Benvolguda Atlàntida,

Jo voldria que sabessis perdonar la meva llarga absència de notícies.
No és gens fàcil trobar accés a la xarxa als pobles. Sort dels cibercafès.
Em trob al poble de Santa Elena, a Costa Rica, envoltat de bosc primari. De Natura Verge. De Natura Salvatge.
Aquí, a pocs kilómetres, hi ha la reserva de Monteverde, amb els seus turistes i els seus biòlegs que cada dia descobreixen espècies úniques i noves que porten a analitzar al laboratori per extreure-ne les propietats.
Els habitants d'aquí tracten al bosc com a or en estat pur. Així és com l'anomenen. Com el pensen, com el cuiden i imaginen.
No m'habituava al clima, a la calor del Carib, i per això he pujat a les muntanyes, on fa més fred, on està sempre ennuvolat i a on hi plou tota la nit.
Tot és barat i sobrevisc. Hi ha abundància d'aliments gratuïts arreu del país.
Tot és excessiu i no m'hi acostum.
Hi ha vida arreu, a tots els voltants, una vida brutal i demoledora.
Una vida pura però també dura.

Em varen robar la cámara de fotos fa dues setmanes, així que no tinc imatges.
Em vaig descobrir infantil i queixós sabent-me que havia perdut la meva joguina.
Creixem però no tant.

M'acostumo lentament a viure amb pocs objectes. Només la roba i un quadern ara.

Què necessitam?
A Panamà vaig estar amb els indis. No "tenen" res més que una petita cabana de fusta i una hamaca per dormir. El menjar és a fora: ho tenen tot.

No m'acostumo.
29 anys d'educació occidental marquen molt, massa, pot ser per sempre.

No m'acostumo i no sé per què.
Atlàntida, possiblement tu tinguis la resposta.

Una aferrada.
Jaqme