Benvolguda Atlàntida,Demà al matí partesc a una ciutat no massa llunyana.
He llegit molt sobre aquesta ciutat. Fa molt que hi llegeixo i supòs que me n'he fet una idea prèvia. Supòs que tots tenim una idea prèvia d'aquesta ciutat.
Una de les novel·les que més m'han marcat en la vida ( per la qual només vaig canviar de marca de tabac durant la meva època de fumador) ocorre allà.
Però també aquell.
Algú que duc al cor està enterrat allà.
Aniré a fer-li una visita. Supòs que hauré de donar-li les gràcies.
Supòs que es tractarà d'un petit homenatge per tot el que ell va fer per mi.
No sé com agrair-li. Pot ser m'hagi de beure una cervesa sobre la seva tomba.
Tanmateix mai ho sabrà, així que no importa.
Als morts mai els hi importen gaire, les coses.
La imatge que acompanya aquest post és una petita pista —o una endevinalla— sobre la ciutat a la que vaig.
O a la que torno, encara que mai hi hagi estat.
Està clar, que si puc, t'enviaré una postal.
Una aferrada,
Jaqme
5 comentaris:
Per cert, bon pont a tots!
Jo diria que és Paris
Rayuela-Cortazar-Morrison?
rayuela evidentment, gran llibre en una gran ciutat, gaudeix (vas fumar galouises?diuen que és molt dolent!! jeje)
Joan Vicenç, com pot ser que em coneguis tant?
Hagués pogut anar a visitar a Celan o a Beckett...
O és que els de la meva generació devem ser tots iguals?
De totes maneres...
Premi!
Marc, sí, Rayuela amb Gauloises :)
També m'hi volia perdre aquests dies per Rayuela, però al final m'he deixat endur per "las palabres andantes" del Galeano...
Una abraçada!*)
Publica un comentari a l'entrada