Dia 18 del mes passat vaig anar a la conferència que Sir Alec Reid va fer al Seminari Blanquerna, celebrat aquest any a Cala Millor.Va entrar lent i cansat a la sala.
Va parlar sobre el procés de pau d'euskadi i de la seva exitosa experiència en el procés de pau irlandès.
Va dir que el primer que s'ha de fer en un procés de pau és traspassar el conflicte des del carrer i posar-lo sobre la taula.
Va dir que per començar un diàleg cap a la pau ha d'existir un primer punt d'acord en el qual les dues forces enfrontades es posin d'acord. El punt d'acord ha de ser la dignitat humana. Tant pels uns com pels altres.
S'ha d'estar d'acord en respectar, en tot procés de pau, la dignitat humana.
Aquest ha de ser el pilar sobre el qual es fonamenti el futur.
Va dir que en un procés de pau no hi ha d'haver interferències.
Va dir que és lent i difícil i que és un procés en el qual els dos interlocutors han de cedir molt de terreny. Fins i tot han de renunciar a coses que, en el moment d'asseure's a la taula, creien irrenunciables. Però han d'arribar a un acord. A un acord en nom de la pau.
Si un dels pocs homes que ha donat Europa que ha aconseguit dirigir un procés de pau amb èxit, diu que (1) no hi ha d'haver interferències, ¿què collons estan fent els jutges espanyols en aquests moments? ¿És que no han pensat que pot ser ara no és el millor moment per fer judicis mediàtics contra ETA? ¿Per què no poden esperar?
Si diu que (2) els dos interlocutors (ETA i el govern espanyol) han de renunciar a molts principis, aleshores per què em sembla (repetesc em sembla o tenc la sensació) de que el govern espanyol no vol renunciar a res.
I si diu que (3) l'acord principal és la dignitat humana, aleshores per què el govern espanyol no respecta la dignitat de tot un poble, com el basc, i legitima el fer un referèndum per avaluar una possible sortida, via democràcia, al conflicte?
Per altra banda, a la pregunta feta per un periodista sobre si Zapatero li havia demanat per asseure's a la taula i dirigir el procés de pau, va contestar que la resposta era confidencial, amb la qual cosa va respondre molt clarament.
Una gran lliçó del capellà irlandès. Simple i brutal alhora. Com a jo m'agrada.
Tant de bo n'hi hagués més com ell i menys com Pedros Jotas, Jiménez Losantos, Rajoys, Acebes i Zaplanas.
Tant de bo hi hagués més gent que pensàs en la pau i no en els vots.
Jaqme
13 comentaris:
La foto, amb el mòbil.
(ines)
Quanta raó té i tens...
El problema d'Espanya, de sempre, ha sigut la educació. Nos ens han alliçonat per la pau, més sinó per la victòria. La negociació duu la pau; la victòria, vençuts.
Aquesta llista d'innombrables sols volen vençuts; i el Psoe que es posi les piles i no renegui, que a la llei de partits polítics hi ha la seva signatura.
http://amicsarbres.blogspot.com/2006/10/solidaritat.html
Jo crec que si ha Españñññña no hi haguessin tants Pedros Jotas, Jiménez Losantos, Rajoys, Acebes i Zaplanas, no ens caldria cap procés de pau, car no hi hauria guerra.
Ara com ara, jo no crec que el govern busqui realment aquesta pau. ETA li va molt bé a aquest país per tal d'amagar moltes altres coses
Tu ho has dit apreciat Jaqme... valen més els vots que la pau, que la llibertat d'un poble.
N'hi ha que estan totalment obsessionats en aconseguir que no arribi a bon port, així podran fer-ne bandera per les pròximes eleccions, sinó no tenen cap altre argument...
És tan trist to plegat...
Una abraçada!
Inès: la raó la té ell pq és ell qui, amb la seva experiència, l'ha trobada. No jo.
Sa Tanca: Ens han alliçonat per la victòria, no per la pau. Voldria que estassem errats.
Joan Vicenç: Gran lletra. Té música?
Buk: ETA li va molt bé als partits, no a les persones.
Elur: Em sembla vergonyós emprar la pau com a ARMA electoralista.
Té música, esplèndida amb tota la filarmònica i coro donostiarra. JV
Jaqme: val, d´acord, però també tu la saps transmetre... i això també és valuós.
Inès: Aleshores moltes gràcies. Però insistesc, jo no he afegit pràcticament res al que ell va dir.
És vergonyós sí i vomitiu i fot fàstic, però és el que porten fent tota la vida.
Aquí hem tingut una merda de transició, ens dediquem a jutjar i condenmar dictadures y terrorismes d'estat dels països d'altri i amb els d'aquí no s'ha fet res, és més, n'hi ha que encara viuen del cuento de ser néts d'un assassí. I mentre es continuï així, la pau, el terrorisme, seran armes per aconseguir el poder.
Tens tota la raó, Elur. Tota.
Hi ha una cosa mque avui pensava, Elur, i que fot tot el fàstic que dius i més: Que tota la premsa espanyola (i el seu govern, i tota la seva oposició) critiquen la construcció del mur que separarà Mèxic i Estats Units, mentre que calla mentre Espanya fa tornar gran la barrera que separa Marroc de les colònies de Ceuta i Melilla.
Él el més trist Jaqme, que la hipocresia sigui el que mou a pràcticament a tothom i als que no els fan callar.
Publica un comentari a l'entrada