1/10/06

Plaça Miquel Àngel Riera

Vaig ser a la Fira de Teatre de Manacor a l'estrena de "Projecte Riera", l'obra de les grans actrius Margalida Grimalt i Lluqui Herrero.
Ferit per l'obra, pel moment i per les circumstàncies.
Fa deu anys que Miquel Àngel Riera va morir.
Fa deu anys que Manacor reclamava un homenatge a aquest escriptor de talla universal (i ho dic objectivament i després de llegir molt, però que molt i de tot!).
Aquesta setmana comencen, a la fi, els actes de l'homenatge just.

Jo només havia llegit "Fuita i martiri de Sant Andreu Milà" a la meva adol·lescència.
Em va impactar. Molt.
Per què em vaig aturar aquí en comptes de llegir la seva obra completa?
Perquè ningú en parla. Perquè hi ha silenci.
Millor parlar dels grans hits: Borges, Kafka, Dostoievski, Beckett...
Injustícia.
Miquel Àngel Riera és un gran hit.

L'obra de Ses Judites (aquest és el nom de la companyia de les dues actrius) és una adaptació de la novel·la "Panorama amb dona". Mentre la veia, assegut entre la fosca del públic, em demanava perquè no havia llegit més novel·les de Miquel Àngel Riera. Per què hi ha tan poca gent que el llegeix? Per què no som capaços de valorar i de posar al seu lloc (al costat de les grans literatures europees) a la literatura catalana (feta a les illes)?
No hi vaig trobar resposta.

O la resposta me la varen donar na Margalida Grimalt i na Lluqui Herrero amb un muntatge caracteritzat pel respecte i la dignitat a una obra encara desconeguda però que sorgeix de l'oblid sense dubtes, sense ombres, sense traves. Com la seva actuació.

Dilluns, dia 2 s'inaugura una plaça a Porto Cristo amb el nom de l'escriptor i poeta.
Pot ser sigui un bon simptoma.
De què?

De què llegim?

1 comentari:

Anònim ha dit...

No. No yeyim.