Estava bé. He entrat al bar i he demanat un cafè amb llet i un entrepà per berenar.Ha estat quan he agafat un dels diaris a la barra del bar quan he llegit una notícia que no és notícia.
És una cosa que els mallorquins ja sabíem.
Que morim davall tones de ciment (fixau-vos que els idiomes d'aquest enllaç no ens tenen en compte, no existim, no hi som).
La notícia que he llegit deia literalment: "Balears ha construït més en deu anys que en tota la seva història".
És cert.
Som jove (no tenc ni trenta anys) i la Mallorca que he conegut de petit no té res a veure amb aquesta.
M'he acabat el cafè amb llet i l'entrepà. Amb aquest ordre.
Després li he demanat al cambrer "Pots cobrar, per favor?"
A la qual cosa ha contestat "Como?"
—Pots cobrar per favor?
—No entiendo el mallorquin.
Buf. Me posen nerviós aquestes situacions.
—How much is it?, li he demanat.
I m'ha respost amb cara d'imbècil profund. "Tres euros cincuenta". Estic segur que m'entenia. El català no és japonès per un espanyol.
Aleshores, mentre cerc els euros de dins la butxaca, record paraules que fa temps no sent.
Madò, misser, madona, àliga...
Els malnoms, o noms de família, desapareixen davall la neutralitat d'un simple llinatge.
De cada vegada resta menys Mallorca, menys Natura, menys Llengua.
I no som capaços ni d'aixecar la veu.
No podem queixar-nos ni manifestar-nos.
El cafè amb llet del matí no m'ha caigut bé.
Ara tenc mal de panxa.
I no em queixaré.
Si m'apallisses fins a la mort, tampoc ho faré.
Forma part del nostro caràcter.
Jaqme
10 comentaris:
Trista paradoxa: Clico sobre "L'Atlàntida in english" per saber a quin adsense em remet google amb aquest post.
Fa pena.
La nostra llengua es mor, i molta culpa la tenim nosaltres. Jo també estic d'acord amb tu quan dius que qui no enten el català es perque no vol. Tinc un amic belga que porta quatre dies aquí, com aquell que diu, i ja el comença a parlar. Em bull la sang quan veig a un espanyol que fa quaranta anys que viu aquí i no fa més que repetir "no entiendo, no entiendo"
Una aferrada
Buk
Vinga tu! que no la deixarem morir sense plantar cara. Altre cosa no serem, però tossuts...
(Algun dia estic optimista, segurament sense motiu, però mira..)
Tan bonic que és el mallorquí, tan suau i dolç que és la parla salada... teniu unes paraules tan boniques!! Un accent tan complicat a vegades, però tan bonic, també!!
Al·lots i al·lotes, ses gallinetes de la mar, un moix, deixondir... et seré sincera si et dic que pràcticament totes les sé per les cançons dels Ja t'ho diré, però a mi no em fa res, les conec i m'agaden moltíssim.
Suposo que el menorquí i el mallorquí no deuen ser ben bé el mateix, no?
Pipius!
Però que té aquesta gent que està en contra de tot lo nostre? Ignorància, molta ignorància; i ja sabeu que:
"El español desprecia cuanto ignora". (Antonio Machado)
I el que hauràs de fer demà matí i l'altre i l'altre i...sempre!! és demanar-l'hi en la teva llengua, si avui no t'ha entès ben probablement és perquè fins ara els altres han girat la llengua, i no hi hauríem d'arribar mai fins aquí.
"Poble d'eunucs,
perquè no defensam la nostra llengua". (Ponç Pons)
Mallorca, un lloc explotat pels de fora, és una llàstima que us trobeu així... Per sort hi ha mallorquins encara, que parleu en Català i defenseu la vostra identitat
Sense comentaris, Jaqme, què més puc dir?
Buk: Pot ser caldria acudir a un psicòleg, o a un antropòleg, perquè ens expliqués la raó o raons de que la immensa majoria d'espanyols que venen a viure als Països Catalans no VOLEN parlar (o integrar-se?) el català. I per què una bona part d'europeus, siguin belgues, italians o danesos, sí que ho fan sempre que l'idioma ambiental ho sigui?
Dan: Clar que no la deixarem morir! Si basta parlar-la per això... o no?
Elur: el menorquí i el mallorquí sí que s'assemblen. Pot ser el menorquí soni un poc més com el català central, però.
Sa Tanca: És el que faig. No passis pena per això.
Gemminola: No t'equivoquis: un lloc explotat pels de dins. L'encara que fas servir m'inquieta.
Frannia: Pot ser pots dir prou.
Jaqme: No crec que sigui una "immensa majoria" els espanyols que no vulguin integrar-se, aixì com tampoc són una "bona part" els danesos, italians, belgues...que sí ho fasin.
Tens raó, Inés.
La immensa majoria, sigui quin sigui el seu origen, no es vol integrar.
Publica un comentari a l'entrada