31/10/06

Els Pisos de Mallorca

Estava bé. He entrat al bar i he demanat un cafè amb llet i un entrepà per berenar.
Ha estat quan he agafat un dels diaris a la barra del bar quan he llegit una notícia que no és notícia.
És una cosa que els mallorquins ja sabíem.
Que morim davall tones de ciment (fixau-vos que els idiomes d'aquest enllaç no ens tenen en compte, no existim, no hi som).

La notícia que he llegit deia literalment: "Balears ha construït més en deu anys que en tota la seva història".
És cert.
Som jove (no tenc ni trenta anys) i la Mallorca que he conegut de petit no té res a veure amb aquesta.

M'he acabat el cafè amb llet i l'entrepà. Amb aquest ordre.
Després li he demanat al cambrer "Pots cobrar, per favor?"
A la qual cosa ha contestat "Como?"
—Pots cobrar per favor?
—No entiendo el mallorquin.
Buf. Me posen nerviós aquestes situacions.
—How much is it?, li he demanat.

I m'ha respost amb cara d'imbècil profund. "Tres euros cincuenta". Estic segur que m'entenia. El català no és japonès per un espanyol.

Aleshores, mentre cerc els euros de dins la butxaca, record paraules que fa temps no sent.
Madò, misser, madona, àliga...
Els malnoms, o noms de família, desapareixen davall la neutralitat d'un simple llinatge.

De cada vegada resta menys Mallorca, menys Natura, menys Llengua.
I no som capaços ni d'aixecar la veu.

No podem queixar-nos ni manifestar-nos.

El cafè amb llet del matí no m'ha caigut bé.
Ara tenc mal de panxa.
I no em queixaré.

Si m'apallisses fins a la mort, tampoc ho faré.
Forma part del nostro caràcter.

Jaqme

26/10/06

Llibertat condicional



No som lliures.
Mai.

No puc prendre una decisió definitiva
com ara afirmar
que mai més tornaré a pujar a un cotxe
o per unes escales.

Jaqme

24/10/06

Stormy Weather Blues

Vull que plogui.
Que als cels hi hagi tempesta!
Vull que el so de la pluja no em deixi dormir a les nits.
Vull que el vent arrassi cases i jardins.

I tot perquè ara
estic enfadat.

22/10/06

DRAMATÚRGIA CONTEMPORÀNIA A LES ILLES BALEARS

M'arriben notícies de que dilluns 23 d'octubre, a les 18:30, a la Sala Beckett de Barcelona s'hi fa una taula rodona amb quatre autors de teatre vius (?!) de les Balears. Supòs que serà un altre acte intelectual en el qual els autors que parlen se la mamen entre ells, però en fi, som el primer sorprès de que a les illes hi hagi quelcom anomenat teatre contemporani. Tant de bo hi hagués un corrent així.
Els quatre autors convidats són uns complets desconeguts, però el que he vist d'ells, (Vicent Ferrer només escriu i (crec) que mai ha estrenat una obra seva) m'ha agradat.
Hi haurà el que consider el més gran autor teatral de tots els temps a les Illes Balears: Vicent Ferrer. Un formenterenc que escriu teatre impactant. Si ell formés part dels escriptors que escriuen en llengües normalitzades com l'anglesa o l'alemanya ens haguessin arribat amb força els ecos del seu nom.
Altres autors que seran a la trobada són Vicent Tur, Jaume Miró, del qual em sembla que n'he parlat darrerament, i Josep Ramon Cerdà, que ha fet coses interessants.
Us deixo aquí l'enllaç per si voleu anar a aquest acte únic (no he trobat informació de que s'hagi de repetir a les Illes ni a València). Així que ja ho sabeu...

Voltros que podeu...

20/10/06

Excusa

Benvolgut lector,

Ja sé que aquest blog comença a semblar-se més a una tanca de publicitat que a si mateix.
Em demanes "Per què estàs insertant publicitat a la dreta i adalt?"
La de la dreta, o anomenada d'altra manera "Es Magatzem" no crec que es pugui anomenar publicitat, sinó recolzament a un jove autor que m'agrada com escriu.
La d'adalt fa que aquest blog perdi carisma i sembli spam.
No ho és.
I em tornes a demanar "Aleshores per què ho fas?"

Per una sola cosa.
Per curiositat: vull saber si em puc fer extraordinàriament ric, cosa que us faria saber de seguida i vull saber a què remet en anglès els meus posts en català.

Ho consider així la secció humorística d'aquest blog de blogger en beta (que no va del tot fi).

Esper que t'agradi, ja m'entens.

Jaqme

19/10/06

El Rei d'Espanya torna a matar

I és que el governador de la regió russa de Vólogda, Viacheslav Pozgaliov, ha ordenat avui investigar totes les circumstàncies que envolten la cacera que el "Rey Juan Carlos" va fer durant la seva visita privada (¿pagada per qui?) a la zona el passat agost.
La gran majoria de diaris russos avui ha publicat una notícia, que ara s'acaba de saber i que acaba d'apareixer a la darrera edició del Reuters.
La decisió surt al pas de les informacions publicades en la premsa sobre que en aquesta cacera el Rei va abatre un ós criat en un llogarret veí i "totalment mans", que va ser a més "embriagat prèviament amb abundants quantitats de vodka amb mel".

Segons això aquestes caceres falses són corrents a la regió.
Més informació aquí.

I és que aquest fet ja no sorpren. Si la primera vegada, el 8 d'octubre de 2005 a Romania, pogués ser un rumor, aquesta flitració ja no passa desapercebuda a ningú.

8/10/06

Empenta

Atlàntida, hi ha quelcom que també porta el teu nom.
I no. No és aquest blog publicat sobre paper ni l'obra de Verdaguer.
Ho explic.

Hi ha una pàgina web on pots publicar-te el teu propi llibre.
Amb aquesta pàgina, Lulu, el 80% dels drets d'autor recalen sobre l'autor, al contrari que el míser 10% que actualment paga, si la paga, la gran majoria d'editors o vampirs.
M'ha dit que ell hi ha publicat el seu llibre.

Així que m'ha semblat una bona manera de fer publicitat d'una obra teatral que em va agradar molt i de la qual en vaig parlar fa un parell de posts.
Ho celebro.

Jo ja te n'he comanat un.
No veig millor manera de recolzar a la cultura de manera directe.
Tampoc veig millor manera de recolzar els seus creadors.

3/10/06

Ana Obregon (i 2)!!


De vegades la imbecilitat profunda també fracassa!
Volia escriure aquest post per mostrar la meva alegria del fracàs dels necis!
I és que de vegades som Ignatius, el de "La Conjura dels Necis".
I m'alegro molt de que els imbecils fracassin en els seus objectius d'alts triomfs!
Ah, i és que avui Antena 3 i Boca a Boca han fet pública una nota de premsa anunciant la retirada de "Ellas y el sexo débil".
És una gran notícia perquè significa que els habitants del país veï no són tan estúpids com la protagonista de la sèrie. I tenir veinats no tan necis sempre alegra!
En fi, Ana, pot ser et tornen voler per protagonitzar un capítol de el equipo A.

1/10/06

Plaça Miquel Àngel Riera

Vaig ser a la Fira de Teatre de Manacor a l'estrena de "Projecte Riera", l'obra de les grans actrius Margalida Grimalt i Lluqui Herrero.
Ferit per l'obra, pel moment i per les circumstàncies.
Fa deu anys que Miquel Àngel Riera va morir.
Fa deu anys que Manacor reclamava un homenatge a aquest escriptor de talla universal (i ho dic objectivament i després de llegir molt, però que molt i de tot!).
Aquesta setmana comencen, a la fi, els actes de l'homenatge just.

Jo només havia llegit "Fuita i martiri de Sant Andreu Milà" a la meva adol·lescència.
Em va impactar. Molt.
Per què em vaig aturar aquí en comptes de llegir la seva obra completa?
Perquè ningú en parla. Perquè hi ha silenci.
Millor parlar dels grans hits: Borges, Kafka, Dostoievski, Beckett...
Injustícia.
Miquel Àngel Riera és un gran hit.

L'obra de Ses Judites (aquest és el nom de la companyia de les dues actrius) és una adaptació de la novel·la "Panorama amb dona". Mentre la veia, assegut entre la fosca del públic, em demanava perquè no havia llegit més novel·les de Miquel Àngel Riera. Per què hi ha tan poca gent que el llegeix? Per què no som capaços de valorar i de posar al seu lloc (al costat de les grans literatures europees) a la literatura catalana (feta a les illes)?
No hi vaig trobar resposta.

O la resposta me la varen donar na Margalida Grimalt i na Lluqui Herrero amb un muntatge caracteritzat pel respecte i la dignitat a una obra encara desconeguda però que sorgeix de l'oblid sense dubtes, sense ombres, sense traves. Com la seva actuació.

Dilluns, dia 2 s'inaugura una plaça a Porto Cristo amb el nom de l'escriptor i poeta.
Pot ser sigui un bon simptoma.
De què?

De què llegim?