Benvolguda Atlàntida,
On hi ha l'home l'animal se'n va. No agradam gens.
Som el més ferest depredador de la història de la Natura perquè matam animals fins i tot quan no tenim necessitat de menjar-los. Ni de defensar-nos. Matar per matar. Matar per plaer.
Sembla que ho saben.
I fugen.
He de deixar enrera la muntanya del tròpic.
Avui he abastat amb la mirada dos oceans.
L'Atlàntic i el Pacífic des de la Reserva Natural.
Demà al matí me'n vaig d'aquí en direcció al Pacífic.
L'Oceà majúscul.
M'han parlat bé de Montezuma i de Santa Teresa.
Voldria que fossin llocs on el turisme no ha arribat.
La part marítima de Costa Rica sembla Mallorca fa 60 anys.
Fa 6 anys que els hi començat el turisme.
Com a mallorquí escaldat els avís que vagin alerta. Que no s'ho carreguin.
Que ho respectin i ho estimin.
No és suficient i ho sé.
No som ningú.
Ho voldria així.
Una aferrada.
Jaqme
2 comentaris:
Respectar i estimar a la natura no és suficient mai. Hi ha d'haver alguna cosa més. Lluitar per ella o això que fas.
Quan tornaràs?
Jaqme, de vegades ets massa innocent.
El turisme ha arribat per tot. La terra ja no és verge i la natura menys encara.
No sé què cerques.
Publica un comentari a l'entrada