Benvolguda Atlàntida,
Jo voldria que sabessis perdonar la meva llarga absència de notícies.
No és gens fàcil trobar accés a la xarxa als pobles. Sort dels cibercafès.
Em trob al poble de Santa Elena, a Costa Rica, envoltat de bosc primari. De Natura Verge. De Natura Salvatge.
Aquí, a pocs kilómetres, hi ha la reserva de Monteverde, amb els seus turistes i els seus biòlegs que cada dia descobreixen espècies úniques i noves que porten a analitzar al laboratori per extreure-ne les propietats.
Els habitants d'aquí tracten al bosc com a or en estat pur. Així és com l'anomenen. Com el pensen, com el cuiden i imaginen.
No m'habituava al clima, a la calor del Carib, i per això he pujat a les muntanyes, on fa més fred, on està sempre ennuvolat i a on hi plou tota la nit.
Tot és barat i sobrevisc. Hi ha abundància d'aliments gratuïts arreu del país.
Tot és excessiu i no m'hi acostum.
Hi ha vida arreu, a tots els voltants, una vida brutal i demoledora.
Una vida pura però també dura.
Em varen robar la cámara de fotos fa dues setmanes, així que no tinc imatges.
Em vaig descobrir infantil i queixós sabent-me que havia perdut la meva joguina.
Creixem però no tant.
M'acostumo lentament a viure amb pocs objectes. Només la roba i un quadern ara.
Què necessitam?
A Panamà vaig estar amb els indis. No "tenen" res més que una petita cabana de fusta i una hamaca per dormir. El menjar és a fora: ho tenen tot.
No m'acostumo.
29 anys d'educació occidental marquen molt, massa, pot ser per sempre.
No m'acostumo i no sé per què.
Atlàntida, possiblement tu tinguis la resposta.
Una aferrada.
Jaqme
5 comentaris:
jo pens que tot es cosa de l'educació, ens han educat com a borregos, habent d'apendre uns coneixements perque si, fent tot perque si, actuem com ens han ensenyat, com diuen que és lo "normal" i que no... qui es surt de la normalitat és rebutjat, fins i tot estic segur que la gen "moderna" es surt de la normalitat d'una manera normal jeje, la societat ens limita el pensament, donem per sentat mases coses potser...
disfruta de l'estancia!
Uauuu...Costa Rica. Carai, Jaqme, envejo i admiro a parts iguals les teves odisees...Bé no és cert, ho admiro més que no pas ho envejo. Segueixo pensant que hauries d'escriure totes aquestes vivències en un llibre.
Gaudeix al màxim!
Buk
PD: Llàstima de lo de la càmara...
Tinc un conegut pel Carib: fes un bon salt fins l'illa de Holbox i entra a l'hotel Xaloc, un lloc paradisiac diuen. Sort!
Gràcies pel consell Gabri.
Buk, el llibre existeix en forma de blog. Aquest. Gràcies per continuar llegint-me & pels ànims.
Frannia, he cercat Holbox i em cau massa lluny, és a Mèxic! Com està Mallorca?
Per això et deia fes un "bon salt"...no tinc ni idea de com són les teves mesures...
Ai, Mallorca, ferida, ja ho saps però ara, als vespres, ja refresca i tens l'esperança de que la nova estació durà coses noves. Saps aquella sensació tan agradable sobre les espatlles nues quan sopes davall les estrelles i ja necessites calor? Però em tem que poques coses canviaran en aquesta illa per ara, com no siguin els canvis que destrueixen.
Salut i força!
Publica un comentari a l'entrada