Postal eivissenca

Benvolguda Atlàntida,

Una de les grans avantatges d'internet és que pots estar sabent el que passa a casa mentre ets a mils de kilòmetres de distància.
Un bon amic eivissenc m'ha enviat aquest enllaç al documental d'Informe Semanal perquè el ves des de Nova York. M'assegura que unes forces (el llenguatge sembla d'Star Wars) ocultes (o de "El Padrino") volien impedir la seva emisió. Sembla que finalment dissabte passat el vareu poder veure.
Pocs dies després jo.
M'espanta i em fa sentir orgullós al mateix temps ser part d'aquesta gent o aquest pensament. Em fa llàstima, però, que a Mallorca ens haguem mogut tan poc.

Aquí teniu l'enllaç al documental sobre l'autopista de la discòrdia (no només és una autopista. Al fons hi ha totes les trames urbanístiques o l'expulsió del paradís). Pens que val molt la pena que el vegeu. Sabreu com ens sentim molts de milers de balears.

Una altra cosa de la qual m'acabo d'assabentar és aquesta: "El Parlament europeu rebutja l'ús del català pel vot negatiu del popular Vidal-Quadras"
No és Vidal-Quadras català? No és el català la seva llengua?

Tot plegat aquest post em sembla un Rèquiem, Atlàntida.
Un Rèquiem per tu, que t'enfonses.

Jaqme

Felicitació

Benvolguda Atlàntida,

Per poc se m'oblida.

Aquest mes tu i jo feim un any.

Molts d'anys!

Jaqme

Postal amb boira

Benvolguda Atlàntida,

M'agrada aixecar-me prest i caminar durant hores. Sobretot en cap de setmana que és quan ho més ho puc fer. Sé que m'he d'excusar per haver estat tant de temps sense donar senyals de vida. Supòs que m'estava habituant.
Va ser dissabte de ben matí quan vaig arribar a una de les aturades de metro que donen a la part baixa de Manhattan i que guaiten a l'espina dorsal de Nova York (Carrer Broadway) quan em vaig trobar pràcticament sol al centre econòmic del món. La boira no deixava veure la part alta dels gratacels ni el final dels estrets carrers del downtown.
Aquesta ciutat és fotogènica perquè és cinematogràfica.
Retir moltes de les coses que vaig escriure en el post anterior. Aquesta ciutat és com una dona tímida. La coneixes quan t'hi enamores (i ara em record com el narrador que narra el principi del film "Manhattan" de Woody Allen, l'has vista? Faig meves les paraules del seu principi).
Nova York no és Nord-Americana. És holandesa.
Nova York és una ciutat de llibertat i respecte i de gent amb una amabilitat i una calidesa com mai havia conegut abans.
Aquesta és una característica de ser una ciutat-port.
Nova York és feta per inmigrants que han assolit el Somni.
Jo, un més.

Pel que resta, que sabis que visc a un pis compartit a Harlem, una de les zones més barates que he trobat (que sigui una zona barata no significa que sigui barata).
Compartesc la casa amb 3 persones. Em va bé així. Compartim menjar, tasques i despeses. També converses.
Entre aquests "flatmates" o companys de pis, una bella dona. Tot estaria bé si jo no fos un especialista en enamorar-me de dones guapes i intel·ligents. És fotògrafa. Fotografia mans. Té aquesta obsessió. Una obsessió fàcil i senzilla. Com a mi m'agrada.

Sí, Atlàntida.
Em sent lliure a una ciutat que se sent lliure.
Supòs que et costarà entendre això.

Però no t'oblid,
Jaqme

Postal amb skyline

Benvolguda Atlàntida,

Nova York no ofereix res.
Nova York és pur empirisme.
No hi ha "un cel estelat sobre meu". Sinó una fosca groguenca.
Molts de renous, que també són moltes interferències.
He pogut pintar (a la fi!) però no estic content amb el resultat.
Em sent un més dels infinits basquiats d'aquesta ciutat.
Pens en tornar al fiord. Al Nord. A la Natura.
Al meu Nord.

Pens en fugir d'aquesta ciutat. Ningú et mira als ulls aquí i no hi puc trobar una explicació. Pens que veuen ombres, com els homes de la caverna de Plató, i per això no es cansen de mirar la CNN.
Viure a la capital del món no és res de l'altre món.

Però si tornàs al fiord tendria problemes amb els papers. Pot ser pugui entrar al Canadà creuant una muntanya a peu o en el maleter d'algun cotxe. Puc demanar a la S. que em vengui a cercar.
Ella va ser la que em va aconseguir l'habitació a Nova York.

De vegades, em passa més que sovint, no sé per què faig algunes coses. Com partir de l'illa. Normal és allò que fan la majoria de les persones. Bona definició.
Aquesta setmana només tenc clara una cosa: em vestiré de captaire i actuaré com a tal. Aquesta gent té tanta mala consciència que estic segur que guanyaré més doblers que amb els meus colors.

Ja et contaré.

Una aferrada,

Jaqme