"Només hi ha autèntica originalitat en el si d'una tradició. El que no és tradició és plagi."
Eugeni d'Ors
28/6/05
24/6/05
23/6/05
Independència és Llibertat!
El lema del títol, famós per ser pintat en infinits murs en reclamació de la nostra independència política vers Espenya, es refereix avui a una altra tipus d'independència: la del creador.
Crec que hi ha 28 versions de Hamlet abans de la de Shakespeare (corregiu-me si m'he passat), de Juli César tantes altres, i el mateix ocorre amb les adaptacions teatrals de Ricard V, Romeu i Julieta o Coriolà. Ja sabem que pot ser Shakespeare no fos Shakespeare, sinó una munió d'allò que actuament es coneix com dramaturgs o pot ser sigués Francis Bacon, no ens importa, perquè entre d'altres coses no és el que ens demanam avui.
La pregunta pertinent: era Shakespeare un plagiador?
En quan al cinema ni parlar-ne: el llibre de Jordi Ballo i Xavier Pérez: "La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema." (Empúries. Barcelona, 1995) ja anomena suficients exemples com per haver de repetir-los aquí.
Però el fet no acaba aquí: quants Davids s'esculpiren abans del de Miquel Àngel? Quantes escultures de Júpiter o Dafne existeixen? Per tant va ser Miquel Àngel un plagiador?
També hi ha dos casos paradigmàtics en pintura: les versions de "l'Àngelus" de'n Milet fetes per Dalí i els retrats de Warhol, que a partir d'una foto només posa color.
Amb tot això dit dubto que la seva feina, actualment, sigués possible.
Un altre punt: Arthur C. Danto, en el seu llibre "Després de la fi de l'art" afirma que el més modern o l'art canònic, per dir-ho en termes bloomians, de la contemporaneïtat és aquell que fusiona el passat i el present.
Amb tot això dit, i com a conclusió i resposta al sr. Danto: no és possible treballar amb l'art del passat perquè un símbol ens prohibeix acostar-nos a ell. El símbol del copyright.
La raó d'odiar aquest símbol en societat és aquest enllaç, el de l'artista portuguesa Adriana de Barros. Un film en flash contra el símbol del copyright, un símbol de les limitacions de l'artista occidental que viu (en teoria) en una societat marcada per un altre símbol: el de la llibertat d'expresió. Com es ferma això?
Contradiccions.
Crec que hi ha 28 versions de Hamlet abans de la de Shakespeare (corregiu-me si m'he passat), de Juli César tantes altres, i el mateix ocorre amb les adaptacions teatrals de Ricard V, Romeu i Julieta o Coriolà. Ja sabem que pot ser Shakespeare no fos Shakespeare, sinó una munió d'allò que actuament es coneix com dramaturgs o pot ser sigués Francis Bacon, no ens importa, perquè entre d'altres coses no és el que ens demanam avui.
La pregunta pertinent: era Shakespeare un plagiador?
En quan al cinema ni parlar-ne: el llibre de Jordi Ballo i Xavier Pérez: "La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema." (Empúries. Barcelona, 1995) ja anomena suficients exemples com per haver de repetir-los aquí.
Però el fet no acaba aquí: quants Davids s'esculpiren abans del de Miquel Àngel? Quantes escultures de Júpiter o Dafne existeixen? Per tant va ser Miquel Àngel un plagiador?
També hi ha dos casos paradigmàtics en pintura: les versions de "l'Àngelus" de'n Milet fetes per Dalí i els retrats de Warhol, que a partir d'una foto només posa color.
Amb tot això dit dubto que la seva feina, actualment, sigués possible.
Un altre punt: Arthur C. Danto, en el seu llibre "Després de la fi de l'art" afirma que el més modern o l'art canònic, per dir-ho en termes bloomians, de la contemporaneïtat és aquell que fusiona el passat i el present.
Amb tot això dit, i com a conclusió i resposta al sr. Danto: no és possible treballar amb l'art del passat perquè un símbol ens prohibeix acostar-nos a ell. El símbol del copyright.
La raó d'odiar aquest símbol en societat és aquest enllaç, el de l'artista portuguesa Adriana de Barros. Un film en flash contra el símbol del copyright, un símbol de les limitacions de l'artista occidental que viu (en teoria) en una societat marcada per un altre símbol: el de la llibertat d'expresió. Com es ferma això?
Contradiccions.
20/6/05
El GOB denuncia que l'ajuntament de Calvià pretén enfonsar un vaixell de guerra al litoral per crear un parc temàtic per a bussejadors
FINS ELS COLLONS ESTIC I ESTAM DE LA INCOMPETÈNCIA DELS POLÍTICS BALEARS!!!
De Vilaweb.com
El GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) ha denunciat que la Fundació Calvià 2004 té la intenció d'adquirir la fragata Baleares, un vaixell de guerra de 133 metres d'eslora i 4.177 tones, per després enfonsar-lo i crear un hàbitat artificial per als bussejadors. La Fundació, una entitat de l'ajuntament de Calvià, pretén crear una mena de parc temàtic dins la reserva marina de les Illes Malgrats on els bussejadors pagarien per visitar. El grup ecologista afirma que aquesta manera 'tan còmoda i irresponsable' de treure's del damunt 4.177 tones d'acer és 'una barbaritat' que representaria un fort impacte ambiental. En lloc d'impulsar aquest 'parc d'atraccions' per a bussejadors, el GOB insta la Fundació a emprendre iniciatives de protecció del patrimoni natural, com per exemple protegir la zona humida de Sa Porrassa, un espai únic on es podria urbanitzar properament, i reclamar que siguin part del futur paratge natural de la serra de Tramuntana àrees naturals properes a Calvià que s'han exclòs de protecció.
De Vilaweb.com
El GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) ha denunciat que la Fundació Calvià 2004 té la intenció d'adquirir la fragata Baleares, un vaixell de guerra de 133 metres d'eslora i 4.177 tones, per després enfonsar-lo i crear un hàbitat artificial per als bussejadors. La Fundació, una entitat de l'ajuntament de Calvià, pretén crear una mena de parc temàtic dins la reserva marina de les Illes Malgrats on els bussejadors pagarien per visitar. El grup ecologista afirma que aquesta manera 'tan còmoda i irresponsable' de treure's del damunt 4.177 tones d'acer és 'una barbaritat' que representaria un fort impacte ambiental. En lloc d'impulsar aquest 'parc d'atraccions' per a bussejadors, el GOB insta la Fundació a emprendre iniciatives de protecció del patrimoni natural, com per exemple protegir la zona humida de Sa Porrassa, un espai únic on es podria urbanitzar properament, i reclamar que siguin part del futur paratge natural de la serra de Tramuntana àrees naturals properes a Calvià que s'han exclòs de protecció.
14/6/05
Paraula
Estimar les paraules, no pel seu significat, sinó pel seu so o estimar només aquelles paraules el significat del qual concordi amb el del seu so?
12/6/05
Gary Snyder
He estat un parell d'hores d'aquest capvespre que s'ha fet lentament núvol i ventós cercant informació sobre un home, Gary Snyder, del qual no tenim absolutament res publicat en la nostra maltractada llengua. El fet és que m'interessa el que ell pensa i escriu. I cercant informació sobre ell he topat amb una pàgina molt interessant, aquesta, on s'hi troba una cronologia sobre l'activisme ecològic des de 1730 fins a l'any 2002 (quant una actualització?) .
El fet curiós és que, en el primer succés que relata i datat al 1730, la cronologia amaga l'origen d'aquella casta d'homes que han lluitat contra la Natura.
Comprovau vosaltres mateixos que el maharajah de Jodphur és la versió hindú de Jaume Matas o de George W. Bush.
Reflexions finals: acte ecologista: deixar a la natura en pau: no haver de pensar en la Natura: no tropitjar-la: ni tan sols pujar una muntanya: ser urbà.
El fet curiós és que, en el primer succés que relata i datat al 1730, la cronologia amaga l'origen d'aquella casta d'homes que han lluitat contra la Natura.
Comprovau vosaltres mateixos que el maharajah de Jodphur és la versió hindú de Jaume Matas o de George W. Bush.
Reflexions finals: acte ecologista: deixar a la natura en pau: no haver de pensar en la Natura: no tropitjar-la: ni tan sols pujar una muntanya: ser urbà.
6/6/05
Bright Eyes
No puc fer més que emocionar-me davant l'aparició no sobtada d'aquest gran productor-autor-músic-cantautor nord-americà. Ha fet falta un George W. Bush perquè tornàs la música-protesta al nostre món.
Si voleu una mostra d'aquest grandiós talent anomenat Conor Oberst i que s'amaga davall el pseudònim Bright Eyes seguiu aquest enllaç. Trobareu aquí la valentia inmensa que va tenir al Tonight Show per cantar la cançó "Quan el president parla a Déu" (When the president talks to God). Per aquells que tengueu algunes nocions de l'anglès podeu llegir la lletra mentres veis (i escoltau) l'actuació d'aquest jove de només 23 anys.
Aquest bloc et saluda Bright Eyes.
Llarga vida!
Si voleu una mostra d'aquest grandiós talent anomenat Conor Oberst i que s'amaga davall el pseudònim Bright Eyes seguiu aquest enllaç. Trobareu aquí la valentia inmensa que va tenir al Tonight Show per cantar la cançó "Quan el president parla a Déu" (When the president talks to God). Per aquells que tengueu algunes nocions de l'anglès podeu llegir la lletra mentres veis (i escoltau) l'actuació d'aquest jove de només 23 anys.
Aquest bloc et saluda Bright Eyes.
Llarga vida!
2/6/05
Subscriure's a:
Missatges (Atom)