No és Jenny Holzen. És Jenny Holzer. Ara sí que l'he trobada! Hi ha un munt d'informació sobre ella a la xarxa.
Per què l'art no surt dels museus?
Alguna suggerència?
31/5/05
29/5/05
26/5/05
Jenny Holzen
Aquesta poetesa i artista del concepte és grandiosa. És viva i introbable. Provau-ho a Google i veureu.
Una mostra del seu art:
The unattainable is invariably attractive
Que significa, traduït:
Allò inassolible és invariablement atractiu
Si algú la troba que m'ho faci saber.
Una mostra del seu art:
The unattainable is invariably attractive
Que significa, traduït:
Allò inassolible és invariablement atractiu
Si algú la troba que m'ho faci saber.
22/5/05
Com convertir allò lleig en art. Diferents lectures: una crítica, una reivindicativa, una contemporània, una minimalista, una de conceptual, una de política, una de surrealista, una dadaista, una futurista... i tots els etcéteres. Si tenguessim coratge abandonariem el teclat per sortir al carrer i fer pensar... i lluitar contra aquest enfonsament!
19/5/05
17/5/05
Vibracions
La Terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga.
Gran Cabdill Seattle
La frase que encapçala aquest postit és dita en referència a l'home blanc, l'home europeu (que esdevé americà) o occidental. Nietzsche: el nihilisme europeu. Em recorda el que s'hi amaga en la fosca ànima (si és que en tenen) d'una minoria de balears que, per les circumstàncies econòmiques de la nostra època, han esdevingut amos del paisatge. Encapçalam el món que encara s'esdevé. Lluitar contra el canvi? O lluitar pel canvi?
Diumenge em vaig fer amb un bol tibetà. Us en recoman un (i el seu sò i vibracions) per amagar-vos del món. Associació d'idees: Crec que va ser Baudelaire qui va dir: Hi ha dues maneres de fugir: el viatge exterior i el viatge interior. Trii el segon. Viatjar on em porti el bol. S'ha de tocar cada dia perquè si no es mor, deixa de cantar. Tot vibra. Entrenament per percerber-ho.
Gran Cabdill Seattle
La frase que encapçala aquest postit és dita en referència a l'home blanc, l'home europeu (que esdevé americà) o occidental. Nietzsche: el nihilisme europeu. Em recorda el que s'hi amaga en la fosca ànima (si és que en tenen) d'una minoria de balears que, per les circumstàncies econòmiques de la nostra època, han esdevingut amos del paisatge. Encapçalam el món que encara s'esdevé. Lluitar contra el canvi? O lluitar pel canvi?
Diumenge em vaig fer amb un bol tibetà. Us en recoman un (i el seu sò i vibracions) per amagar-vos del món. Associació d'idees: Crec que va ser Baudelaire qui va dir: Hi ha dues maneres de fugir: el viatge exterior i el viatge interior. Trii el segon. Viatjar on em porti el bol. S'ha de tocar cada dia perquè si no es mor, deixa de cantar. Tot vibra. Entrenament per percerber-ho.
15/5/05
Walter ha despertat a l'Atlàntida
Canvi de títol del bloc. No n'estava del tot content del que li havia donat. Walter ha despertat en una illa —la meva illa— que s'enfonsa.
Aquest bloc, aquesta plagueta o quadern, aquest llibre de viatge també s'enfonsarà quan l'illa sigui tapada per la mar.
Aquest bloc, aquesta plagueta o quadern, aquest llibre de viatge també s'enfonsarà quan l'illa sigui tapada per la mar.
14/5/05
No tinc excusa (XI diada per la Llengua)
No he pogut anar a la XI Diada per la llengua i l'autogovern a Ciutat i m'hagués agradat ser-hi.
Excuses?
Algunes. Les enumer:
Excusa 1: Aquestes trobades són molt centralistes. No podrien fer-les un any a cada petita ciutat de Balears o a cada poble de cada illa? Una hora de concentració bastaria per aconseguir moltíssima més gent. Ciutat me cau enfora i al meu poble no hi ha tren.
Excusa 2: Tenia futbol. Jo també som futbolista. Me sap greu per aquells que pensen que el ser intelectual i futbolista no van juntes. Així que triin. Jo no som intelectual. Preferesc el viure al sobreviure. Extret de Pessoa: Mourer-se és viure. Dir-se, sobreviure.
Excusa 3: Està bé que es defensi la llengua amb actes com aquest. Però la manera més important de defensar la llengua és parlant-la sempre, sempre i sempre. Mai negar-la. Mai renunciar-hi. És el que faig. I no tinc problemes perquè m'entenguin... si no sempre podem recórrer a un llenguatge de senyals.
Excusa 4: No tinc excusa. Me sap greu no haver-hi pogut anar. Som un mal balear per això?
Com puc expiar aquests remordiments?
Expiació 1: Correré en el pròxim correllengua. Molts de kilòmetres.
Expiació 2: No tenc remordiments pel futbol. No podia deixar tirat al meu equip.
Expiació 3: Parlo sempre català. Fins i tot quan vaig a l'estranger. Ho recomano a tothom. Us dureu unes sorpreses molt agradables. Sobre tot a Itàlia on practicar la normalització lingüística és un plaer. Tothom t'entén.
Expiació 4: Un parenostro.
Si algun lector hi va anar per favor que m'ho conti.
Excuses?
Algunes. Les enumer:
Excusa 1: Aquestes trobades són molt centralistes. No podrien fer-les un any a cada petita ciutat de Balears o a cada poble de cada illa? Una hora de concentració bastaria per aconseguir moltíssima més gent. Ciutat me cau enfora i al meu poble no hi ha tren.
Excusa 2: Tenia futbol. Jo també som futbolista. Me sap greu per aquells que pensen que el ser intelectual i futbolista no van juntes. Així que triin. Jo no som intelectual. Preferesc el viure al sobreviure. Extret de Pessoa: Mourer-se és viure. Dir-se, sobreviure.
Excusa 3: Està bé que es defensi la llengua amb actes com aquest. Però la manera més important de defensar la llengua és parlant-la sempre, sempre i sempre. Mai negar-la. Mai renunciar-hi. És el que faig. I no tinc problemes perquè m'entenguin... si no sempre podem recórrer a un llenguatge de senyals.
Excusa 4: No tinc excusa. Me sap greu no haver-hi pogut anar. Som un mal balear per això?
Com puc expiar aquests remordiments?
Expiació 1: Correré en el pròxim correllengua. Molts de kilòmetres.
Expiació 2: No tenc remordiments pel futbol. No podia deixar tirat al meu equip.
Expiació 3: Parlo sempre català. Fins i tot quan vaig a l'estranger. Ho recomano a tothom. Us dureu unes sorpreses molt agradables. Sobre tot a Itàlia on practicar la normalització lingüística és un plaer. Tothom t'entén.
Expiació 4: Un parenostro.
Si algun lector hi va anar per favor que m'ho conti.
12/5/05
Eva Cassidy i la Ministra de Cultura (el bé i el mal)
Estar malalt, és a dir sense fer colló, sense tenir una malaltia prou greu que et faci estar més de tres dies tancat a casa, sovint és el que un necessita. De fet, necessitava estar-me aquí dins. Sense saber molt bé que fer. Llegir, quan la febra m'ho permet... mirar cada vegada més absurds programes televisius o els paisatges de natura de IB3 televisió —per què no mostren la realitat del govern Matas? Per què no mostren tota la destrucció de les obres públiques i no públiques a la qual el seu govern ens hi ha abocat?— o els vostres blocs... tornem al tema: estar malalt, dic, serveix per posar les coses al seu lloc, per demanar un parèntesi del que estaves fent setmana rera setmana... així, aquests dies d'enclaustrament serveixen per carregar les piles.
Estat d'ànim:
Un cafè calent, mal temps, lucidesa amb maldecap (així que aquest postit pot ser una incoherència majúscula) i música: un àlbum molt recomanable d'una cantautora morta massa jove i sense conéixer la fama. "Live at Blues Alley" de Eva Cassidy. La vaig descobrir a Ràdio 3 i si no record malament és una de les poques privilegiades a les que un locutor ha posat una cançó seva dues vegades seguides. Tant ell com tots els oients estavem trasbalsats per tanta bellesa. Quina cançó et fa tremolar la primera vegada que la sents?
No era per menys. Cançons com "Fields of Gold" (versió Cassidy i que surt a aquest àlbum) son d'aquelles poques il·luminacions de bellesa que fan que la vida, de vegades, sigui sublim, que fan que la vida i la música siguin la mateixa cosa.
Pobre Sting. Ja hi dues versions de cançons seves que han superat l'original: Roxanne, a la BSO de "Moulin Rouge" i "Fields of Gold" d'Eva Cassidy. Tocs pel cap.
Conclusió: Estat d'ànim: "Falling leaves" (una altra cançó d'aquest àlbum) i faner, aquest postit tan llarg n'és una prova. Però el meu cos me diu que no m'emocioni. Que tranquil.
Ah, m'enfada la porca de ministra de (IN) cultura.
FINS QUE NO TINGUEM EL DRET A VEURE TOT EL CINEMA EN LA NOSTRA LLENGUA SEREM UN PAÍS COL·LONITZAT!
Molt bé Llorenç Capellà avui al Balears!
Estat d'ànim:
Un cafè calent, mal temps, lucidesa amb maldecap (així que aquest postit pot ser una incoherència majúscula) i música: un àlbum molt recomanable d'una cantautora morta massa jove i sense conéixer la fama. "Live at Blues Alley" de Eva Cassidy. La vaig descobrir a Ràdio 3 i si no record malament és una de les poques privilegiades a les que un locutor ha posat una cançó seva dues vegades seguides. Tant ell com tots els oients estavem trasbalsats per tanta bellesa. Quina cançó et fa tremolar la primera vegada que la sents?
No era per menys. Cançons com "Fields of Gold" (versió Cassidy i que surt a aquest àlbum) son d'aquelles poques il·luminacions de bellesa que fan que la vida, de vegades, sigui sublim, que fan que la vida i la música siguin la mateixa cosa.
Pobre Sting. Ja hi dues versions de cançons seves que han superat l'original: Roxanne, a la BSO de "Moulin Rouge" i "Fields of Gold" d'Eva Cassidy. Tocs pel cap.
Conclusió: Estat d'ànim: "Falling leaves" (una altra cançó d'aquest àlbum) i faner, aquest postit tan llarg n'és una prova. Però el meu cos me diu que no m'emocioni. Que tranquil.
Ah, m'enfada la porca de ministra de (IN) cultura.
FINS QUE NO TINGUEM EL DRET A VEURE TOT EL CINEMA EN LA NOSTRA LLENGUA SEREM UN PAÍS COL·LONITZAT!
Molt bé Llorenç Capellà avui al Balears!
11/5/05
W.B. Yeats i la REAL-itat
Fugit de la feina a causa d'un maldecoll que no me deixa ni parlar ni pensar. Possiblement tengui febra. Per tant si el lector (en el cas que en tengui algun) troba alguna incoherència pensi que no és a causa de la febra, sinó de les contradiccions del meu caràcter.
Literatura.
El fet de ser un fan de la literatura dramàtica (en aquest sentit entenc els textes teatrals, i no les novel·les fedores de tristesa) accentua la solitut pq som tan pocs que compartim aquest plaer... (uff, perquè els blocs estan plens de gent que escriu des de la solitud i el dolor? Em desmarc, no som un d'ells). El fet és que llegesc "L'Unicorn Astral" de W.B. Yeats. Una obra de persones i visions.
Reproduesc una intervenció de'n Martin, l'il·luminat nebot del carrosser:
Martin: Destruir, enderrocar tot el que s'interposi entre nosaltres i Déu; entre nosaltres i aquell lluminós país. Hem d'enderrocar el mur, Andrew; derruir allò que sigui que se'ns posi al davant! Per on començarem?
Deu ser aquesta la mentalitat ultra-catòlica dels constructors mallorquins?
SALVEM LA REAL!
Literatura.
El fet de ser un fan de la literatura dramàtica (en aquest sentit entenc els textes teatrals, i no les novel·les fedores de tristesa) accentua la solitut pq som tan pocs que compartim aquest plaer... (uff, perquè els blocs estan plens de gent que escriu des de la solitud i el dolor? Em desmarc, no som un d'ells). El fet és que llegesc "L'Unicorn Astral" de W.B. Yeats. Una obra de persones i visions.
Reproduesc una intervenció de'n Martin, l'il·luminat nebot del carrosser:
Martin: Destruir, enderrocar tot el que s'interposi entre nosaltres i Déu; entre nosaltres i aquell lluminós país. Hem d'enderrocar el mur, Andrew; derruir allò que sigui que se'ns posi al davant! Per on començarem?
Deu ser aquesta la mentalitat ultra-catòlica dels constructors mallorquins?
SALVEM LA REAL!
10/5/05
Meem
M'ha costat trobar aquesta parauleta tan mallorquina a algun diccionari. A la fi, i investigant sobre com s'havia d'escriure l'he trobada al monumental diccionari Alcover-Moll. Meem: forma imperativa, deformació vulgar de veiam.
El fet que aquest hagi estat l'únic lloc on l'he trobat em fa pensar que els diccionaris catalans (llevat de l'Alcover-Moll) estan carregats de prejudicis i complexes vers la pròpia llengua. El català no és només la llengua de catalunya sinó de moltes més bandes. I això, diccionaris com el de l'Institut d'Estudis Catalans, que per cert avui estrena president, ho haurien de tenir ben present.
Meem si ho veuen.
El fet que aquest hagi estat l'únic lloc on l'he trobat em fa pensar que els diccionaris catalans (llevat de l'Alcover-Moll) estan carregats de prejudicis i complexes vers la pròpia llengua. El català no és només la llengua de catalunya sinó de moltes més bandes. I això, diccionaris com el de l'Institut d'Estudis Catalans, que per cert avui estrena president, ho haurien de tenir ben present.
Meem si ho veuen.
9/5/05
El Mozilla Firefox
M'he baixat de softcatalà.com un gran navegador: el firefox. El recoman a tots per la seva senzillesa, la seva velocitat, la seva claretat i sobre tot per la idea que despren el programari lliure: LA DEMOCRATITZACIÓ DEL CONEIXEMENT!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)