T'anyor.Per què no vens a viure amb jo al fiord?
He canviat.
Tot estaria bé. Tot seria bell i bo.
He trobat quelcom semblant a aquell paradís que vam dir.
T'anyor perquè fa molt que estic sol.
Escoltarem al primer Cohen i beurem vi negre.
Vull despertar-me amb els teus petons.
Vull tornar a fer l'amor!
Una aferrada.
Jaqme
PD.- He rebut el llibre. Moltes gràcies.
10 comentaris:
Tots els paradisos són paradisos futurs...
ET MIR DINS TOTES LES COSES
He deixat de creure en els amants de Chagall,
en els colors transparents,
superposats com mans volgudes.
He deixat de creure en els ocells de colors intensos,
en les figures ingràvides
sustentades amb el sol fil prim de l’amor.
Ja no crec en res,
i els violinistes no em recorden aquells dies
de transfiguracions i emsenblatges,
sols el crit estrident d’aquest silenci,
ara que no hi ets.
Cada segon t’enyor,
cada segon t’odï,
cada segon no deix d’estimar-te
i vull venir
i estirar la meva mà i tornar a veure’t.
Però no em moc;
et mir dins totes les coses i no em moc.
I just believe in me...Yoko and me.
(Lennon dixit)
Les vostres paraules fan mal.
A vegades ens sentim aixi:
kimi nakute
makoto ni tadai no
kodachi kana
De no estar-hi tú,
massa gran
seria el bosc.
Issa Kobayashi
Salutacions
Buk
PD: perdò per la traducció...
Ops. Touché!
DJ.- Aleshores no son perduts? I Milton? Hi ha lloc encara per a l'esperança?
Frannia.- "et mir dins totes les coses i no em moc." Alerta! Narcís va fer el mateix i mira el que li va passar... engulit per l'espill! (I si l'espill fos tot el que no som?)
EQMEVD: Mal? Pq? Parlava d'amor!
Buk.- Issa Kobayashi és la ferida per la que m'estic desagnant! Per què hi ha hai kais que em fan plorar (i no precisament de tristesa)?
I tu?: Per què no em contestes?
Jaqme, no t'ho oblidis que Milton també escrigué el "Paradise regained".
I Celan xerrà dels "rius al nord del futur".
I no parla Celan d'un fiord al nord del futur?
Però Narcís no mirava un altre, mirava el seu propi reflex...encara que potser tinguis raó i el procés sigui el mateix...
Contenta de que rebessis el llibre.
Ho vares enviar amb una postal irlandesa.
El dia 24 de juliol. M'ho vaig apuntar a la Moleskine:
"A partir d'un punt determinat ja no hi ha possibilitat de tornada.
S'ha d'arribar a aquest punt"
Em va quedar clar.
Saps que no podem discutir res via correu-e. Tot és massa net. Massa virtual. Ens cal la fisicitat.
Un cara a cara. Un cos a cos.
Pot ser hagi de tornar a sa roqueta.
El Govern del Quebec em posa problemes burocràtics per quedar.
He aprés una cosa: que el paradís no és paradís fins que t'hi expulsen.
Publica un comentari a l'entrada