De nou som a tu, illa que t'enfonses.
Com deus haver pogut imaginar va ser impossible arreglar els papers i quedar a Riu Eternitat.
La terra dels pioners m'ha enjegat, al manco temporalment.
Som a Mallorca i em concentr en això.
Sembla que massa coses han canviat des que vaig partir de tu. Sembla que t'has enfonsat encara més.
Els exemples són ferides sagnants: L'Ajuntament de Ciutat ha tomat un pont modernista catalogat com a bé d'interés cultural. Hi ha una autopista disfraçada d'autovia que xapa l'illa en tres parts (en tres perquè l'autopista de Palma a Inca ja existia i, per tant, no la cont). Blocs de pisos sense personalitat ni imaginació i boscs de grues fan créixer els pobles de Llevant pels quatre costats mentre s'anuncien noves parcel·lacions i urbanitzcions; noves carreteres projecten esqueixar la Natura per la meitat —és el cas concret del projecte de l'aberrant via de circumvalació Son Servera—, la pèrdua a ritme acceleradíssim del català com a llengua ambiental— i —això no canvia— una passivitat absoluta i generalitzada per part de "noltros, es mallorquins" en el referent a Cultura, Llengua i Natura.
Pot ser no hagi estat malament tornar.
Una expulsió ràpida i neta del Paradís, per, només 9 hores més tard —escala a Madrid inclosa— ,topar amb la dura realitat: Bienvenidos, Benvinguts, Wellcome, Willkommen, per aquest ordre.
Amagats entre els estrangers o ja estrangers?
La foto que he penjat és una part de Natura que els mallorquins han deixat a la Serra de Tramuntana perque els turistes s'hi facin la foto de record. Mallorca no és així.
O com a mínim no és la que la majoria (absoluta) de mallorquins volen.
He pensat.
He pensat que si el destí m'ha portat de nou a Mallorca —de nou a casa— és per alguna cosa.
RESISTÈNCIA O LLUITA?
12 comentaris:
Ja no vull la cançó que sonava quan era allà.
Som aquí.
En poder l'he de canviar.
Me n'alegro molt de tornar-te a llegir, Jaqme. Una llàstima que les coses hagin anat com han anat a Riu Eternitat. Mirant-lo pel costat bo, amb tu, Mallorca és una mica més mallorquina. I esperem que una mica menys alemanya, espanyola i inglesa.
Salutacions
Buk
resistència "I" lluita
Benvingut a l'Illa devastada!!!
Estic amb amb tu, Jaqme: no és la mateixa cosa resistir que lluitar. Ja fa massa que resistim, i el resistir no ens fa avançar: potser el que cal és lluitar, és l'OFENSIVA, l'ésser ofensius -en totes les connotacions dels terme-.
"Altre llei no entès
sinó arrecerar-me i resistir"
és un vers d'Andreu Vidal que si bé pot funcionar a nivell individual,no ho fa a nivell cívic. Ja resistírem prou durant el franquisme: han passat 30 anys: o començam l'ofensiva d'una vegada per totes o estarem perduts per a sempre.
Què emprenya més que un resistent o un lluitador en la distància? Un lluitador i un resistent dins el cor, com un corc dins una porta tancada...obrint-se camí.
Benvingut!!
resitència, lluita i noves aventures.
RESISTENCIA , LLUITA i FORÇA!!!
P.D: I ecotaxa! :-PPPP
Aclaparat i alegre per tants de comentaris! Missatge agafat Buk, EQMEVD i Nohisóc: Resistència I lluita! Però també Resistència és Lluita i Lluita és Resistència.
Gràcies per la calurosa benvinguda!
DJ: dir-ho és fàcil però difícil fer-ho.
Fa poc vaig actuar per primera vegada d'amagat en la nit. Primera acció assolida. Un dia d'aquests vinents us mostraré la imatge.
Frannia: si aquesta Illa fos un cor pot ser tenguessis raó. El fet és que no vull emprenyar, només que allò meu (o nostre) sigui respectat.
Namaga: Noves aventures com a resultat de la resistència i la lluita, supòs.
DE FET, PODRIEM COMENÇAR PER AQUÍ:
http://www.gobmenorca.com/campanyes/dicciu
Acció
xiquet! benvingut! sempre és per alguna cosa que passen les coses així que ja ho descobiràs. A resistir i a lluitar!
Jo també et trobava a faltar.
Benvingut a la mediterrània, al país dels catlans.
Resistir, lluitar. Viure.
Salut i una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada