Benvolguda Atlàntida,
Es torna a apropar una nit que fa hores que ha arribat en forma de fosca.
Fa un vespre clar.
Venc d'entrar llenya per atiar la ximeneia.
He mirat els estels que brillaven de fred.
Estic sol. Com cada vespre i cada nit. No hi ha moltes coses a fer a Riu Eternitat i els joves han marxat cap a Montreal o Quebec Ciutat. De vegades es mostren preocupats per saber com em va i m'escriuen correus-e.
Són simpàtics i amables.
Són dels voltants i del mateix Riu Eternitat. No volen saber res d'aquest poble. I no m'estranya.
Aquesta nit em deman com és que ara som així.
Per què he fugit? Què cerc? Què vull? És com si volgués evitar la Vida. La meva Vida.
QUÈ CONY FAIG AQUÍ???
No fa tant que jo era jove. O que feia coses d'al·lot jove. No fa tant que m'engatava, que lligava, que boixava, que bebia en excés i fumava en excés. No fa tant de nits infinites de conversa.
I avui la única conversa que tenc és amb aquesta freda màquina.
Una conversa amb voltros. Els desconeguts i els emmascarats.
Només tenc 28 anys i vaig fugir de Mallorca sense estar-ne gaire convençut.
Podria tornar en qualsevol moment. Però no ho vull i no sé per què.
De la meva illa l'únic que anyor és la llengua.
Només tenc 28 anys i em sent com si fes anys que visc aquí.
Tenc una rutina perquè he de sobreviure.
Vaig venir a cercar allò salvatge. I en vull més. Pot ser partir aviat cap a Nunavut. Al nord. Molt al nord. En l'hivern més fosc. I provar de sobreviure allà. He llegit coses interessants del país dels Inuit.
Conéixer la natura del gel. Oblidar la natura amable dels animals i els boscs.
Fugir és provar de fer dues coses: provar de fugir d'un lloc i provar de fugir d'un mateix.
Això darrer és el que no s'aconsegueix.
Sempre que fuges vas acompanyat pel teu destí i per tu mateix.
Jaqme
15 comentaris:
em sonen com a contes antics tots aquets noms que formen ara el teu paisatge. Em resulten familiars les fugides, allò de deixar-ho tot i escapar (encara que jo mai m'escaparia al gel!). Quan creus que per fi has arribat on havies d'arribar bufa el vent i t'ho torna a tombar tot a terra. Ai, mare, els inuit... ja contaràs...
i si vols tornar, ja saps, estem per ací.
Bon vespre Jacme,
Sembla que estiguis una mica malenconic avui, o meditatiu, o ..
Fugir, fugir, jo crec que no es pot fugir mai del tot.
Fugir d’un lloc, a vegades força, però no mai del tot.
Fugir d'un mateix, una mica si, però no gaire.
Però aquestes dues menes de “fugides” poden ser molt bones:
Un salt endavant, ampliar horitzons, això que en diuen conèixer mon, nous móns i gent diversa.
Poden ajudar a conèixer més bé el teu lloc i a un mateix, la distancia ajuda.
I encara més coses.
Bé, que t’haig de dir, segur que tu ho saps més be q jo.
Be, xicot, salut, força i una abraçada.
Post.d.1
No se si coneixes al CanadencQuebequès :
Marc_o http://quebec-catalunya.blogspot.com/
Post.d.2
¿El dia que et vagui, m’enviaràs alguna cosa per posar a Amics arbres · Arbres amics?
Bé, si vols.
Més salut i força i un altre abraçada.
Nimue: és que no bufa cap vent. I no hi havia pensat mai però és cert que aquests noms sonen tan bé!
Amic arbre: Gràcies pels ànims. Els necessit.
Tot té una raó d'ésser... Paciècia un dia apareixerà.
Som éssers tangents, Jaqme, descentrats, en contínua fugida, centrípets o centrífugs... i és d'això que en diuen llibertat.
Cal ser forts per a suportar aquesta fretura: cal conquerir nous territoris...
Ànim!!!
No puc donar-te consells que t´ajudin, Jaqme (crec que ningú pot), però en tot cas si que puc donar-te ànims i dir-te que aquí ens tindràs, a l´altre banda del món, esperant llegir i gaudir de les teves vivències i comentant-les tots junts. Encara que t´ho sembli, no estaràs mai del tot sol.
Mavi: M´ha agradat molt el teu comentari, així com el teu haiku. Crec que descriu molt bé l'amic Jaqme ;-)
Salut i força, que tot passa!!!!
Buk
No existeix la fugida d'un mateix.
Però això ja ho sabies.
Només agafem distància mirant de robar uns segons de marge a la nostra ombra.
Si continues pujant més amunt et quedaràs sense nord, i aquesta vegada ja no ho tindràs tan clar.
Avant amb l'aventura.
quina frase més maca, nohisóc....
que me la deixes?
Si algun cop s´ha de fugit a de ser sempre endevant , mai enrera.
Cal trobar la força per passar full i lluitar per quelcom millor , pero mai caure en el desanim.
Aixi doncs , anim i endavant!!!
Mikel
Vull fugir, però a poc a poc, per a que no es noti...em va dir un dia algú. Sempre es nota. Mai es pot fugir del tot. Crec que la millor fuita és la que t'enfronta amb tu mateix.
Jo vaig fugir un cop. a poc a poc. sense deixar pistes, sense deixar rastres...vaig fugir a un futur incert però no vaig viatjar sense equipatge. la memòria no es queda enrere.
Gust d'herba i florir l'encert de la paraula.
Triar el dia i el camí: fugir.
En agafar el gallato de l'ullastre salvatge mai torn amb les mans buides i molts de ressons m'acompanyen dins la cúpula lluminosa.
I així ara els cabells em tornen blancs i agraïts:"una persona jove i bella és un accident de la natura, una persona vella i bella és una obra d'art".
A l'ullastre el fa la natura, a l'olivera només la saviesa humana.
Divendres passat vaig rebre la carta d'una amiga de Mallorca.
Escric això perquè en aquests redols parlau de la fugida. Transcric una frasse que m'ha dit:
"Fugir... bé, de vegades es fuig cap enrera, i d'altres cap envant. Crec que ets a un bon lloc per haver fugit. Però tots sempre som a un bon lloc per haver fugit. Cada moment és un bon moment per una revolució. Només es tracta de pegar el bot. Vull dir, fugir és el que fa el personatge d'en Kevin Spacey a "American Beauty": rebelar-se contra allò que simplement no li agrada. El que tu has fet és escapar però no fugir. Fugir està reservat als valents. Torna. T'anyoram"
Tens raó C.
Tota la raó.
Però no torn.
Publica un comentari a l'entrada