Benvolguda Atlàntida,pot ser que sigui degut a la solitud o pot ser a un altre ritme del temps, o fins i tot pot ser que sigui degut a la voluntat estranya del retrobar-me —que m'ha portat fins aquí—, el fet és que tornaré a pintar.
L'altre dia vaig dibuixar aquest personatge sobre un paper d'estrassa.
Em recorda a mi.
Però també a tu, Atlàntida.
Aviat baixaré a Chicoutimi a comprar colors.
Llegesc, de nou, un clàssic oblidat. Gogol: Les ànimes mortes.
Em té impresionat.
Anyorava una lectura així. La cercava entre les novetats. I mira per on. Feia més de cent anys que estava publicat. Me'l deixa na S., a la qual parlo del "Dillatari" de'n Ponç Pons (Per què aquí pens tant amb aquest llibre?). Voldria que el llegís. Si jo puc llegir francés ella pot entendre el català. Envio un correu-e al meu germà, que és a Mallorca, perquè me l'envii via correu ordinari, o certificat, o com vulgui. Anyor llegir un llibre en la meva llengua.
Ara esper.
Com sempre.
Però no sé què.
Jaqme
13 comentaris:
Colors acrílics. La velocitat del seu assecar-se és la velocitat dels records pintats. Ja! Ara! Ara! Mai!
Jo també he passejat una estona per les teves postal. Salutacions.
La fixació en el record no depén d'un mateix.
La permanència tampoc.
Em penso que són més fiables els colors.
És clar que ningú els veu igual que un altre.
Fet i fet com els records.
M'agrada el teu dibuix.
No sé si s'assembla a tu o no.
Sembla algú que vol aturar-se i moure's a l'hora.
Que mira de front però rebutja el passat.
a la defensiva, potser?
Acabo d'entrar per primera vegada al teu blog i aquesta música que tens és fascinant. Gràcies.
A propòsit: L'Atlàntida quedà feta un no res per huracans i tempestes. Però la teua és atractiva i àgil.
Felicitat.
M.
Acabo d'entrar per primera vegada al teu blog, i aquesta música que tens em fascina.
A propòsit, L'Atlàntida quedà arrasada per huracans i tempestes.
Però aquesta teua és agradable i àgil.
Felicitat.
M.
Monte: També és fràgil. I forts vents fan temer que s'enfonsi definitivament.
Gràcies.
EQMEVD: "No sé si s'assembla a tu o no.
Sembla algú que vol aturar-se i moure's a l'hora."
Així s'assembla a jo. Segur que també a tu, per això.
Impossible voluntat de l'art: copsar allò que vol aturar-se i moure's a l'hora.
Quina estranya gravidesa aixafa les espatlles de l'home del dibuix?
Quin pes insuportable no es pot llevar del damunt?
Nostàlgia de què?
Esperança de què?
Queda algún llibre que estigui escrit en la teva llengua? Si el trobes, avisa'm: jo també l'estic cercant.
Si no el trobes, fés-lo tu: pentura no hi podrà haver major proximitat que la de la teva distància.
Benvolgut Jaqme, he rebut el teu missatge, però vaig quedar ben penjat per culpa de l'ordinador. Ara ja tenc resolta la problemàtica informàtica. La teva postal als catalans va remoure fonaments. No esperis mai que aquella gent (el de la fotografia) pugui entendre la teva frase:"Pens per què no em sent espanyol. I ara, que som al Quebec, ho sé més que mai". Hi ha gent que no ha nascut per estimar un país, si no per dominar-lo. Segur que la teva amiga entendrà el Dillatari. És un llibre nascut d'una llengua lliure i neta.
Jaqme, m´agrada el teu dibuix. Molt. Espero que ens tornis a obsequiar amb noves postals dibuixades per tu.
M´he acabat recentment el Dillatari d´en Ponç Pons i m´ha agradat moltíssim. Vaig rellegint fragments seus continuament. Estic segur que la teva amiga en treurà molt de profit.
Salutacions
Buk
Bones des de ca nostra, mos escrius des del Quebec! La capital de la normalització lingüística, xDD...
Enga adéu i torna aviat, jeje!
Among these magnificent benefits is the chance to be able to promote your business, any business,
Publica un comentari a l'entrada