L'altre cançó, la del Leonard Cohen, era molt bona. Leonard Cohen és de les 5 o 6 coses que escolto més. Aquesta no sé pas què és però també m'agrada molt. ( carai!, quin comentari més poc sofisticat m'ha sortit!) :)
Jajaja! Serà tot el poc sofisticat que vulguis però ho compensa amb humor! Música: Angelo Badalamenti. Banda sonora de "Una Història Vertadera" (The straight story), el film de David Lynch.
És com allò que parlàvem ahir de la capacitat de deixar-se portar i d'anar lleuger d'equipatge.
És música que convida a volar, a veure ploure, al primer fred, a una nostàlgia que no té res de trista perquè t'insinua que hi ha un munt de coses per viure...
Jaqme, he descobert el teu blog per un comentari que vas deixar en el meu i ha sigut tota una troballa. M´he llegit tots els teus post un rera l´altre. Aquesta odisea teva em té totalment enganxat. Ahhhh...quina enveja sana (pot ser sana l´enveja?) em fas. Enveja per aquesta manera tan lliure de viure i enveja per el valor que demostres a l'escollir la incertesa de l´esdevenidor davant la comoditat idiota que ens ofereix la civilització. Has pensat en fer un llibre de tot això?
Nohisóc: esper que hagis pogut solucionar tots els problemes per escoltar cançó. Val la pena. M'alegr que la postal t'hagi arribat bé. De vegades correus no funciona d'allò més bé.
Elquemaietvaigdir: L'has clavada: "una nostàlgia que no té res de trista perquè t'insinua que hi ha un munt de coses per viure". Hi ha un munt de coses per viure. I són més aprop del que mai pensariem.
Buk: Estic, encara fascinat amb els teus aforismes i haikais. M'agrada i m'agrada molt el teu bloc, que com veus l'he afegit a la meva llista. No era per menys!
6 comentaris:
L'altre cançó, la del Leonard Cohen, era molt bona. Leonard Cohen és de les 5 o 6 coses que escolto més. Aquesta no sé pas què és però també m'agrada molt.
( carai!, quin comentari més poc sofisticat m'ha sortit!) :)
Jajaja!
Serà tot el poc sofisticat que vulguis però ho compensa amb humor!
Música: Angelo Badalamenti. Banda sonora de "Una Història Vertadera" (The straight story), el film de David Lynch.
M'agrada aquest estat d'ànim.
És com allò que parlàvem ahir de la capacitat de deixar-se portar i d'anar lleuger d'equipatge.
És música que convida a volar, a veure ploure, al primer fred, a una nostàlgia que no té res de trista perquè t'insinua que hi ha un munt de coses per viure...
Jaqme, he descobert el teu blog per un comentari que vas deixar en el meu i ha sigut tota una troballa. M´he llegit tots els teus post un rera l´altre. Aquesta odisea teva em té totalment enganxat.
Ahhhh...quina enveja sana (pot ser sana l´enveja?) em fas. Enveja per aquesta manera tan lliure de viure i enveja per el valor que demostres a l'escollir la incertesa de l´esdevenidor davant la comoditat idiota que ens ofereix la civilització.
Has pensat en fer un llibre de tot això?
Salutacions
Buk
Nohisóc: esper que hagis pogut solucionar tots els problemes per escoltar cançó. Val la pena. M'alegr que la postal t'hagi arribat bé. De vegades correus no funciona d'allò més bé.
Elquemaietvaigdir: L'has clavada: "una nostàlgia que no té res de trista perquè t'insinua que hi ha un munt de coses per viure".
Hi ha un munt de coses per viure. I són més aprop del que mai pensariem.
Buk: Estic, encara fascinat amb els teus aforismes i haikais. M'agrada i m'agrada molt el teu bloc, que com veus l'he afegit a la meva llista. No era per menys!
Ostres, Jaqme! doncs no me n'havia adonat de que m´havies afegit a la teva llista.
Moltes gràcies. Estic aclaparat.
Ens continuem llegint
Salutacions
Buk
Publica un comentari a l'entrada