Si qualque foll volgués cercar indicis de l'existència de Déu heus-els aquí: Rita i Katrina són els noms dels Seus dos dits castigadors. Potser Bush -tant fefaent,ell- ho acabi reconeixent i talment com feu el rei de Ninive rectifiqui en tot allò que va errat. A vegades els fanàtics i els il·luminats ens sorprenen amb reaccions impensables per a la resta dels mortals.
A primera ullada no tenia clar si era un ring-ring (però amb pèl de conill???) o bé el desaïgua d'un lavabo...i resulta que era la Rita. Nosaltres també som natura, per tant podem fer tant mal com un escorpí, la punxa d'un roser o un huracà. El que ens fa més dolents es que nosaltres o fem conscientment...ho trobo bastant depriment, la veritat :(. El gran responsable és allò que en diuen el "Creador", que ves a saber què és...
Crec haver llegit o escoltat, no sé on, que els "huracans" porten nom de dona i que els "tifons", pel contrari, el porten d'home. Tanmateix no n'estic cert.
Na Frannia, tan poètica com sempre, pensava que era una metàfora de l'egocentrisme americà, precisament per evidenciar que la natura no en sap d'aquestes coses nostres...
EEUU és el país més contaminant del món. I l´adversari més furibund que tenen el protocol de Kyoto i totes les polítiques mediambientals. Tant de bó tot això els fes recapacitar. Tot hi que amb el superdotat que tenen per president ho dubto molt.
10 comentaris:
Foto: Ull de l'huracà Rita del dia 21 de setembre des de l'espai exterior.
I sempre pensem que ens han fet més mal del que nosaltres vam fer, i sempre creiem que no ens hem revoltat prou contra els nostres botxins.
De lluny sembla el melic.
Si qualque foll volgués cercar indicis de l'existència de Déu heus-els aquí:
Rita i Katrina són els noms dels Seus dos dits castigadors.
Potser Bush -tant fefaent,ell- ho acabi reconeixent i talment com feu el rei de Ninive rectifiqui en tot allò que va errat.
A vegades els fanàtics i els il·luminats ens sorprenen amb reaccions impensables per a la resta dels mortals.
per què a les catàstrofes
se li posen un nom en femení,
és a dir de dona?
(és que em fastidia!)
A primera ullada no tenia clar si era un ring-ring (però amb pèl de conill???) o bé el desaïgua d'un lavabo...i resulta que era la Rita.
Nosaltres també som natura, per tant podem fer tant mal com un escorpí, la punxa d'un roser o un huracà. El que ens fa més dolents es que nosaltres o fem conscientment...ho trobo bastant depriment, la veritat :(. El gran responsable és allò que en diuen el "Creador", que ves a saber què és...
namaga, tinc entés que els huracans van alternant nom de dona i nom d'home i que van per ordre alfabètic...
Hi ha un equilibri còsmic que va més enllà de la nostra comprensió.
gràcies nimue,
la veritat és que ho desconeixia.
Crec haver llegit o escoltat, no sé on, que els "huracans" porten nom de dona i que els "tifons", pel contrari, el porten d'home. Tanmateix no n'estic cert.
Na Frannia, tan poètica com sempre, pensava que era una metàfora de l'egocentrisme americà, precisament per evidenciar que la natura no en sap d'aquestes coses nostres...
EEUU és el país més contaminant del món. I l´adversari més furibund que tenen el protocol de Kyoto i totes les polítiques mediambientals. Tant de bó tot això els fes recapacitar. Tot hi que amb el superdotat que tenen per president ho dubto molt.
Salutacions
Buk
Publica un comentari a l'entrada