30/8/05

El Bosc Boreal

Benvolguda Atlàntida,

Prepar la caseta de fusta per un hivern que no sé si passaré aquí. El fet és que em sorprenc treballant en coses tan americanes com arreglar la teulada o restaurar la porxada.
Québec és molt més aprop de la Independència que nosaltres. Aquí la majoria de gent no entén l'anglés. Hi ha un munt de ràdios (totes!) en francés, el mateix ocorre amb els canals de televisió. Em fan enveja.
Es senten una nació: són una nació.
Québec és francòfona, no bilingüe. El francés és la norma. Llevat de Québec ciutat i Montreal, on allà sí que saben, en certa manera, l'anglés, el reste de l'estat és monolingüe.
M'entristesc clavant tatxes i pensant que en el meu país el darrer catalano-parlant monolingüe ha mort fa estona. Em demano si hi ha possibilitat de retorn o tornada a fer uns països monolingües on se'ns respectin tots els drets. (M'entristesc més quan ens hem de conformar en —només— que se'ns respecti). Pot ser hauria de tornar a casa i lluitar per això. Les coses es veuen més clares quan s'està enfora.
Parlo amb els pares. Estan preocupats per mi. Ja els hi he dit que per ara no tornava. Més preocupació. Seva i també meva.

Rellegesc el Walden de'n Thoreau. Em transform en ell. Som ell. Em crida brutalment l'atenció l'existència del primer filòsof ecologista occidental a l'any 1840. Quan el món encara era Natura. Pens que amb això precedeix el pensament occidental més del que ho va fer Nietzsche. Més que qualsevol. Però permaneix essent un deconegut. No us esforceu en trobar una edició en català. No existeix. Us recomano l'original per poc que sabigueu un poc d'anglès. L'edició que tinc és la de W.W. Norton i està prou bé.

La nit ha estat silenci i el matí és fresc i blau. Darrerament tinc molta de son. Aquí el fred ja ha arribat. Difícilment superam els 12 graus.

He conegut una noia que treballa en el parc natural i la qual m'ha presentat al seu grup d'amics. M'ajuden en tot el que poden. Fa dues nits, celebrant la netaja i primera posada en funcionament de la meva ximeneia, i amb unes excel·lents cerveses Molson Dry, em conten la història d'una noia de 18 anys, la de Marie, a la qual se la va menjar un ós, a l'altra banda del fiord. La seva família va acceptar la seva mort d'una manera, que, a mi, en principi, m'era estranya: Llei de Natura. Però Llei de Natura no de la manera en que nosaltres entenem que la mort ens caçarà a tots un dia o un altre. Llei de Natura en el sentit que la Marie va entrar en el cicle de la vida i mort de la Natura (cicle de caçador i caçat). El fet que un animal se la menjàs no significava per ells ni més ni manco que el mateix que el que havia fet la Marie i la seva família quan havien de pescar salmó o caçar cérvols per sobreviure. Pens una sentència: morim per no-res. Morim de vells o de malaltia. I ens queixam per això. La mort de l'home (l'animal que s'ha desterrat de la Natura) és l'única mort inútil. Ens hem escupit de la cadena. Hem fugit i no sabem a on som.
Torn al present: he fugit i no sé on som.

Una abraçada.
Jaqme


8 comentaris:

dospoals ha dit...

Et veig com una cosa exòtica, per això de pegar a fugir i costruint una casa allà on brama la tonyina. Metafòricament em fas molta enveja.

Compte amb les goteres

Jaqme ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Jaqme ha dit...

Hola dospoals.
Déu em guardi de ser un constructor de cases! El que estic fent és només arreglar una caseta (aquí pràcticament no existeixen les construccions d'obra: tot és pre-fabricat). No tinc goteres però el gel i la neu acaramullada poden ser perill.
Enveja metafòrica? No sé si ho he entés bé. Què vols dir?

nimue ha dit...

jaqme, et veig la mar d'integrat amb l'entorn. A pesar de la Llei de la Natura m'estimaria més que no et menjara un os, si pot ser...
reconec la meua ignorància respecte Thoreau. Tractaré de posar-li remei.
Una abraçada per al fred boreal. Sort de la xemeneia! ;)

Unknown ha dit...

He estat una mica despenjat.
Prometo posar-me al dia.
Esplèndida foto (la del dia 30 sobretot, què li passa amb els comentaris?).
T’aviso que te la robaré per a un post. :P

dospoals ha dit...

Em passa que a voltes m'agradaria pegar a fugir, però estc molt arrelat ací i no tinc el valor del que has fet: jo faig més aïna destinacions burgeses. Enguany hauria esdevingut l'aventura que jo volia, anar a treballar a Eslovènia, però he hagut de rebutjar-ho per haver aprovat les oposicions i haver-me convertit en un funcionari.

El que dit, enveja metafòrica

Jaqme ha dit...

Hola Pau! Veig que les teves vacances han estat més que bones! Gràcies pel que dius de la foto. N'estic fent un munt que lentament aniré penjant. Aquest paisatge convida a n'això.

Dospoals: tenir les oposicions et donarà la llibertat que et permeti correr tantes aventures com vulguis! Enhorabona per això!

Nimue, crec que el Walden t'agradarà molt! (així ho esper)

Anònim ha dit...

Sí que existeix una edició en català.L'ha publicat Símbol Editors ( www.simboleditors.com )