24/7/05

Irish post card

Benvolguda Atlàntida,

escric des d'un atempestat i turbulent port que no oblida la fugida.
Impossible recordar-ho tot.
Cerc un vaixell, que com aquell que em va ajudar a sortir de Mallorca, em porti a una altra terra.
He cercat, durant tot el dia, feina en algun vaixell per canviar de continent. No m'importa si Àfrica o Amèrica.
Recerca empeny i el principi de la manca de doblers també ;)
No anyor Mallorca però sí els meus amics.
Nietzsche: "Un boig que persisteix en la seva bojeria es transforma en savi." La Filosofia sempre m'ajuda. I continuu en la meva recerca. En la meva demència.
Per què complicar-me. Record que casa sempre estarà a menys de 24 hores d'avió. Envant Jaqme, envant.

Record —il·luminat per la blanca i la solitaritzadora llum de neó d'aquest cafè buit (talment un quadre d'Edward Hopper)— les paraules que Kafka escrigué en el tercer quadern en octau:

"A partir d'un punt determinat ja no hi ha possibilitat de tornada.
S'ha d'arribar a aquest punt"


Una abraçada a tots els que llegiu aquesta Illa. Gràcies Nimué i ànim, que les opos són una loteria. Sa Tanca de s'era: Ponç Pons és un dels grans poetes europeus, no ho dubtis. Llegesc poesia en algunes biblioteques del meu camí i el compar i el pens grandiós i gran, molt gran. El temps li dirà. Molts d'anys Pau pel post 100!!!
Estim.
Jaqme

2 comentaris:

nimue ha dit...

ai, que bé, estàs ahí ;)

saps... jo també vaig estar uns anys fent com fas tu... vaig voltar per Marroc, per Egipte, per França... estava a punt d'arribar a Jerusalem (amb treball i tot!) quan va esclatar el conflicte de l'esplanada i em van negar el visat i van suprimir la feina què m'havien donat (els hi va caure una bomba i van desaparèixer, simplement)
En fi... després de moltes voltes resulta que he tornat a Barna i estic la mar de bé... tot i que sé que no és el final del viatge sino una etapa més...

Espere que trobes el teu vaixell, o el teu avió, o el teu punt...

ànims i bona sort!!


(totalment d'acord amb l'opinió sobre Ponç Pons. Vaig tindre la sort de compartir amb ell un festival de poesia a Mallorca i em va deixar bocabadada en tots els sentits)

Unknown ha dit...

Jo no he sortit de Catalunya més que un parell de cops.. I per a anar a Múrcia per obligacions familiars!
Encara sóc jove, però, i espero poder viatjar més...
Resulta encisador saber que cada post és un nou punt marcat al mapa.
De moment, jo marco al mapa de la meva persona amb els meus posts. T’envejo per marcar no només al mapa de la personalitat, sinó també al de l’atlas terrestre.
Gràcies per les felicitacions!