23/6/05

Independència és Llibertat!

El lema del títol, famós per ser pintat en infinits murs en reclamació de la nostra independència política vers Espenya, es refereix avui a una altra tipus d'independència: la del creador.
Crec que hi ha 28 versions de Hamlet abans de la de Shakespeare (corregiu-me si m'he passat), de Juli César tantes altres, i el mateix ocorre amb les adaptacions teatrals de Ricard V, Romeu i Julieta o Coriolà. Ja sabem que pot ser Shakespeare no fos Shakespeare, sinó una munió d'allò que actuament es coneix com dramaturgs o pot ser sigués Francis Bacon, no ens importa, perquè entre d'altres coses no és el que ens demanam avui.
La pregunta pertinent: era Shakespeare un plagiador?
En quan al cinema ni parlar-ne: el llibre de Jordi Ballo i Xavier Pérez: "La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema." (Empúries. Barcelona, 1995) ja anomena suficients exemples com per haver de repetir-los aquí.
Però el fet no acaba aquí: quants Davids s'esculpiren abans del de Miquel Àngel? Quantes escultures de Júpiter o Dafne existeixen? Per tant va ser Miquel Àngel un plagiador?
També hi ha dos casos paradigmàtics en pintura: les versions de "l'Àngelus" de'n Milet fetes per Dalí i els retrats de Warhol, que a partir d'una foto només posa color.
Amb tot això dit dubto que la seva feina, actualment, sigués possible.
Un altre punt: Arthur C. Danto, en el seu llibre "Després de la fi de l'art" afirma que el més modern o l'art canònic, per dir-ho en termes bloomians, de la contemporaneïtat és aquell que fusiona el passat i el present.
Amb tot això dit, i com a conclusió i resposta al sr. Danto: no és possible treballar amb l'art del passat perquè un símbol ens prohibeix acostar-nos a ell. El símbol del copyright.
La raó d'odiar aquest símbol en societat és aquest enllaç, el de l'artista portuguesa Adriana de Barros. Un film en flash contra el símbol del copyright, un símbol de les limitacions de l'artista occidental que viu (en teoria) en una societat marcada per un altre símbol: el de la llibertat d'expresió. Com es ferma això?
Contradiccions.

2 comentaris:

Un indígena ha dit...

Al tanto amb Warhol. La gent sol dir que no té mèrit agafar una fotografia i posar-hi color, o presentar com a art una llauna de sopa o un paquet de sabó. No va per aquí la cosa. El que passa és que Warhol no pretén fer art sota els esquemes del mèrit tècnic sinó que fa entrar en joc la filosofia o la teoria d'art: això també pot ser art, és a dir, qualsevol cosa que en diguem art pot ser art (encara que no sigui difícil de fer tècnicament, encara que qualsevol ho pugui fer). Crec que el propì món de l'art s'ho ha buscat. En cert sentit, era inevitable arribar a Warhol.

Jaqme ha dit...

Ep, no se m'interpreti malament. Warhol, amb la llauna Campbell, ha estat l'únic que ha aconseguit fer un retrat de l'home contemporani.