Eva Cassidy i la Ministra de Cultura (el bé i el mal)

Estar malalt, és a dir sense fer colló, sense tenir una malaltia prou greu que et faci estar més de tres dies tancat a casa, sovint és el que un necessita. De fet, necessitava estar-me aquí dins. Sense saber molt bé que fer. Llegir, quan la febra m'ho permet... mirar cada vegada més absurds programes televisius o els paisatges de natura de IB3 televisió —per què no mostren la realitat del govern Matas? Per què no mostren tota la destrucció de les obres públiques i no públiques a la qual el seu govern ens hi ha abocat?— o els vostres blocs... tornem al tema: estar malalt, dic, serveix per posar les coses al seu lloc, per demanar un parèntesi del que estaves fent setmana rera setmana... així, aquests dies d'enclaustrament serveixen per carregar les piles.

Estat d'ànim:
Un cafè calent, mal temps, lucidesa amb maldecap (així que aquest postit pot ser una incoherència majúscula) i música: un àlbum molt recomanable d'una cantautora morta massa jove i sense conéixer la fama. "Live at Blues Alley" de Eva Cassidy. La vaig descobrir a Ràdio 3 i si no record malament és una de les poques privilegiades a les que un locutor ha posat una cançó seva dues vegades seguides. Tant ell com tots els oients estavem trasbalsats per tanta bellesa. Quina cançó et fa tremolar la primera vegada que la sents?
No era per menys. Cançons com "Fields of Gold" (versió Cassidy i que surt a aquest àlbum) son d'aquelles poques il·luminacions de bellesa que fan que la vida, de vegades, sigui sublim, que fan que la vida i la música siguin la mateixa cosa.

Pobre Sting. Ja hi dues versions de cançons seves que han superat l'original: Roxanne, a la BSO de "Moulin Rouge" i "Fields of Gold" d'Eva Cassidy. Tocs pel cap.

Conclusió: Estat d'ànim: "Falling leaves" (una altra cançó d'aquest àlbum) i faner, aquest postit tan llarg n'és una prova. Però el meu cos me diu que no m'emocioni. Que tranquil.

Ah, m'enfada la porca de ministra de (IN) cultura.
FINS QUE NO TINGUEM EL DRET A VEURE TOT EL CINEMA EN LA NOSTRA LLENGUA SEREM UN PAÍS COL·LONITZAT!
Molt bé Llorenç Capellà avui al Balears!